EL GRAN INQUISIDOR

Interessant i estrany llibre d'en Miquel Fañanàs, del qual ja vaig llegir "Morts de fama" en un intercanvi de llibres de Sant Jordi. El salt qualitatiu entre tots dos em sembla destacable, i no només perquè aquest llibre és un de les temàtiques que m'agraden més, la novel·la històrica.
Es tracta d'una ficció sobre la figura real del frare dominic Nicolau Eimeric, un capellà que es convertí en l'inquisidor general de Catalunya en un llunyà segle XIV,  i que des d'aquesta poltrona de poder ordenà una quantitat molt gran de judicis, execucions i càstigs bestial. Una persecució humana en tota regla.
El llibre està força bé, et porta bastant al seu terreny, enganxa el suficient, però és difícil de païr. Per què? Doncs molt fàcil. Quan llegeixes un llibre, empatitzes amb el/la protagonista, vivint i sentint el mateix (si et deixes portar, clar). Però en el cas d'aquest frare protagonista, què passa? Doncs que és el dolent. I clar, no pots empatitzar amb ell, ja que el què fa és terrible. Per tant, la sensació que es té llegint-lo, és molt estranya, perquè poques vegades llegeixo una novel·la d'aquest tipus, sense entrar en la pell del personatge principal, sinó que m'ho havia de mirar des de fora.
Tot i això, encara està prou ben tractat. Les barbaritats que va fer estan narrades molt una darrera l'altra, però sense arribar a copsar tota la ira i maldat que tenia el personatge dins seu. Sigui pel què sigui, he de dir que al final ja tenia ganes d'acabar-lo, no tant per saber el final de la trama, sinó perquè ja en tenia prou.
Un altre fet curió és la inclusió del personatge de "L'església del mar" en un passatge del llibre. Incloure personatges reals és habitual en aquestes novel·les, però fer aparèixer personatges d'altres llibres, és alhora divertit com sorprenent, molt peculiar, la veritat. En resum, bon llibre.