ZOOTRÓPOLIS

Normalment comento pel·lícules adreçades a públic no-infantil, encara que algunes d'elles pugui ser vistes per ells. En el cas d'avui, parlo d'un film que tot sol és destinat a un públic familiar, la darrera pel·lícula de Disney, Zootrópolis.
Està bé, passes una bona estona perquè és sana, tot i que l'argument és un thriller que podria ser perfectament la trama d'una peli de polis i lladres de les modernes. Té missatge, cosa que la fa de bon veure per si en vols treure suc educativament parlant. En el cas del meu MEC, se li ha d'explicar, però pels que porto jo a l'escola, tot solets poden treure'n l'entrellat. Després ja veurem si li fan cas, però no està malament que el clàssic "no jutjar per les aparences" sigui d'ús diari.
Per altra banda, encara que l'argument en alguns moments pugui costar d'entendre als més petits, s'agraeix que el vocabulari utilitzat sigui normal, que no sigui d'aquestes pel·lícules de dibuixos en què els diàlegs són per a guanyar-se els adults. Ja va bé que de tant en tant surtin pelis en què els nens puguin entendre tots els acudits. L'única picada d'ullet als grans està en l'homenatge al Padrino de Coppola, amb frases literals de la primera part de totes. Què gran!
La parella protagonista donarà segones i terceres parts sense cap mena de dubte, aquí hi ha carrera. L'aparició d'aquests animals, els peresosos, una de les grans troballes. Té força moments bons, i per tant, bona elecció!