NO SABEM ON VIVIM - I

Ja fa molts anys que per tv3 emeten un programa anomenat Afers Exteriors. En Miquel Calçada ha viatjat per unes desenes de països, i xerrant amb catalans que viuen en aquell indret del món, ens parla de com és aquell país, com s'hi viu, etc.
Tants anys veient-lo, tot i que no amb aquella fidelitat que potser es mereixeria, sense veure més enllà del meu melic. I és que la setmana passada vaig enganxar el programa dedicat a Colòmbia. I als meu 43 anys, què sé de Colòmbia?
- Els colors de la bandera (groc, vermell i blau) però no en quin ordre
- La capital, Bogotà
- Problemes degut a les màfies del narcotràfic
I prou.
Després sonen les lletres FARC perquè de tant en tant apareixen a les notícies. Guerrilles, morts, però sense ubicar res, sense preguntar perquè, ni qui, ni què ni com.
Mentre veia el programa i anava veient què havia passat i què està passant a Colòmbia, em pregunto a mi mateix com pot ser aquesta desconeixença del món en què visc. Porten més de 50 anys matant-se, torturant-se, havent desaparicions... I jo que em considerava estar al dia de tot. Quina vergonya que sentia quan m'adonava de les barbaritats que hi ha a milers de quilòmetres d'aquí, però que persones reals estan vivint a les seves pròpies carns. I quants conflictes més hi ha al món que senzillament ens sonen, però que si no posem nom i cara a la gent que pateix és com si no existís. Es fa difícil en segons quin moment seguir el dia a dia quotidià sabent que està passant tot això.
Doncs als meus 43 anys, un cop més, m'adono del nostre egocentrisme, de la sort que he tingut naixent on he nascut, i que cal que cada vegada més gent obri als ulls a la realitat més crua. El món és bonic, molt, però només allà on l'home no hi posa el peu. La intervenció de l'home és destructiva, i a les escoles tenim el deure moral d'intentar que els nostres nens i nenes no estiguin tan cecs a la veritat del món. Hi hauia d'haver una assignatura que fos "Què passa avui en dia la nostre món". està molt bé estudiar la història del nostre passat, però potser que comprenguem el nostre present, perquè amb ell estudiem el passat, per tal de millorar el nostre futur.