SEGON ORIGEN

Tenia molta curiositat per veure l'adaptació que van fer pel cinema de l'obra d'en Pedrolo, "Mecanoscrit del segon origen". Llàstima que de vegades , la curiositat mata el gat.
Per un fan de les ficcions catastrofistes, la versió a la pantalla gran de la història de l'Alba i en Dídac, era molt llaminer. Tot i sabedor de les limitacions del nostre cinema comparat amb el hoolywoodià, les imatges espectaculars de Barcelona destruïda feien molta patxoca. Però clar, aquestes imatges són una part molt petita del metratge, i per tant, el pes de la història havia de ser, com al llibre, la relació entre els dos nois i les seves vivències. La pel·lícula es pren algunes llibertats respecte el llibre, que dubto molt si feien falta. De vegades, ser fidel a la història original és millor que la mania de voler fer alguna cosa diferent.
Un dels desencerts més grans, segurament el que més, és convertir l'Alba en una noia anglesa. Algú em pot explicar per què? El director mig insinua que és per motius d'internacionalització. Em sembla que no feia falta perquè no ha servit per res. Només per fer que segui pel·lícula en versió original sigui francament impossible. Té nassos que s'hagi de canviar a la versió doblada al castellà per entendre el què diuen els actors! Quina vergonya... és que només per això ja es pot tancar el televisor.
La pel·lícula es centra gairebé tota l'estona en ells dos i cau en el trhiller fàcil amb l'aparició del "tercer home", convertint-la en una peli de bons i dolents. Quina llàstima... amb el suc que podia haver donat, i voler-la portar a aquest terreny la fa previsible i difícil de pair. En definitiva, decepció. I clar, sap greu, perquè la temàtica és la que em va, és catalana... però ha punxat.