L'ESGLÉSIA DEL MAR

Ja fa 9 anys que es publicà aquesta novel·la d'Ildefonso Falcones. En fou tot un boom en aquell moment en què la novel·la històrica ja estava força de moda, per ser escrita per un advocat que escrivia el seu primer llibre. Com que mai m'han agradat aquests booms sobtats, no li vaig fer cas. Fa potser uns quatre o cinc anys, me'l van regalar; però no ha estat fins aquest estiu que no l'he llegit. Sis-centes seixanta-sis pàgines que m'han tingut força ocupat aquestes últimes setmanes, fins ahir. La veritat és que tenia ja ganes d'acabar-lo, per saber el final, però també perquè ja estava una mica ratlladet.
A veure, està bé, no m'ha desagradat (com altres sí ho han fet), però la titularia de "culebrot del 1300". Ambientada en la Barcelona (i rodalies) del segle XIV, explica les aventures i desventures de dues generacions d'una família (pare i fill), que fugen de Navarcles fins a Barcelona i són testimonis de la construcció de Santa Maria del Mar, tot i que la trama la trobem en el seu drama particular. Les injustícies comeses pels nobles del moment encenen els ànims dels lectors cada vegada que en fan alguna. Però crec que la novel·la és llarga. Quan
tot sembla que està arreglat i calmat, llavors s'embolica de nou amb altres coses, que tot i acabar-ho lligant bé, et dóna la sensació de què: "calia?"
Per això la titllo de culebrot, ja que com els serials de la televisió, no paren de passar desgràcies a tort i dret, i quan tot va bé, pam, clatellada. No estic decebut, ni molt menys, però sí que la trempera de la primera meitat del llibre, fins i tot d'un 70% es va diluint cada vegada més fins a tenir aquesta sensació de voler arribar al final ràpid.