Ja fa un dos o tres anys vaig llegir "La biblioteca dels morts", d'en Glenn Cooper. Va ser una lectura molt entretinguda, un thriller de ficció on es barrejava el moment actual amb un agent de l'FBI mirant de resoldre uns assassinats amb una trama a una abadia amb monjos ben estranys cap a l'any 1200. La relació entre les dues històries era sorprenent, i enganxava força.Ara he tingut l'ocasió de llegir la continuació d'aquella història de la qual se'n podia treure molt suc, "El llibre de les ànimes", on es mira de fer més entenedor el perquè de tot plegat. Poc més de 400 pàgines llegides en poc menys de quatre dies vol dir que cada vegada que en tenia ocasió, agafava el llibre per endinsar-me dins aquest món on la idea de la mort anunciada és la gran protagonista a l'hora de fer pensar. I és que... ens agradaria saber quin dia morim? Sí? No? I si ho sabéssim, què faríem? I si a més poguéssim saber quan moren tots els nostres familiars i amics, què en faríem d'aquesta informació? Aquestes reflexions te les pots fer com a conseqüència de la lectura d'aquesta trilogia. Sí, encara queda per llegir "La fi dels escribes". Demà començo. A veure què en dic d'aquí una setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada