Quan queden quatre dies mal comptats per tornar a l'escola, les vacances comencen a ser un record. Alguns poden començar amb els clàssics "ja era hora", "teniu moltes vacances", "sou uns privilegiats". Bé, aquest tema és un d'aquells polèmics de tractar. Les frases són certes, sí, i què? Bé, deixem-ho...Aquest estiu no hem anat al Biberó Rock; l'any passat al marxa vam veure que era una aposta molt xula però que per a nosaltres no ens acabava de funcionar. Així que vam canviar la destinació de la primera setmana anat a Palamós. Per quart any consecutiu, aquesta vila del Baix Empordà ens va acollir. Els apartaments, els de sempre, i com ja passava els darrers estius, era gairebé com tornar a casa. Sabíem què hi havia, on hi havia, què fer i on anar, i el relax de les platges a les tardes, impagable.
Aquest any vam coincidir dos dies amb companys de la classe del MEC, donant-hi el toc diferencial respecte altres anys. També va ser diferent la sensació de gent. Era la primera vegada que anàvem la primera setmana d'agost i es notava. No era agobiant, però sí que hi havia més gent. Per aquests i altres motius, com la curta estada, lo ca que arriba a ser tot plegat, comencen a fer pensar que la carta Palamós comença a estar gastada i es posa en dubte la cinquena temporada. No pas pel MEC, que com sempre, al tornar ja preguntava: "Quan tornarem?"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada