BUSCANT LA DORY

De la piscina al mar sense mullar-se. Volíem anar a la piscina, però unes cues immenses que ens deien que no entraríem fins les 15h anant bé, ens han fet desistir de l'intent de remullada. Ha estat llavors quan, enlloc de tornar capa casa, la proximitat de l'Heron City ens ha fet replantejar el dia i veure, una setmana abans del què teníem previst, la segona part de la mítica "Buscant en Nemo".
Quan fan seqüeles de pel·lícules que has vist i revist, que t'han deixat bones sensacions, sempre fa una mica de por, però aquesta pel·lícula et deixa satisfet. És cert que no té l'efecte sorpresa dels personatges, però el guió se'n surt amb dignitat. I el què dóna el punt de millora són els secundaris que apareixen. Apart dels tres peixos ja coneguts, intervenen en aquesta pel·lícula un grapat de nous animals que són els que mantenen l'atenció i l'interès, gairebé tant com les ganes de saber si al final trobaran el què estan buscant.
El pop camuflador, el tauró balena i la balena beluga, els lleons marins i la Becky, són grans troballes i per mi el millor de la pel·lícula, per les seves intervencions, idees, posats... Són realment, un exemple del què han de ser uns personatges secundaris de qualitat. Sobretot, és clar, el pop. Un gran encert. I Becky l'ocellot, juntament amb en Gerald el lleó marí, són exemples de com fer riure i fer-se un lloc important a la peli sense dir ni piu, perquè de veritat, no diuen res, però les seves intervencions són del millor.
Tot i que se n'han sortit i t'ho passes bé, crec que no haurien de fer cap tercera part. La màgia d'aquests personatges, el seu carisma, es podria veure en perill. Més val recordar-los en aquests dos films, que són molt bons, i no malgastar-los.