dimecres, 13 de juliol del 2016

#JONOSÓCNINGÚ

La veritat és que no recordo quin va ser el primer. I a les alçades que estem, tampoc importa massa. Quan, pel motiu que fos, algú va crear aquest eslògan de "Jo sóc..." o bé "Tots som...", ho va encertar de ple. Des de llavors, hi ha hagut desenes o potser centenars de situacions en què s'ha utilitzat aquesta frase.
És clar que en un primer moment, t'ho fas teu, i t'hi impliques, o bé el reprodueixes a les xarxes, el fas córrer. Però arriba un moment, com totes les coses, que cansa. Ara, cada setmana apareix aquest eslògan en algun racó del món, per reivindicar qualsevol situació o persona que en aquell instant, algú vol dignificar o fer-ne simple propaganda.
I sap greu, perquè quan té lloc alguna desgràcia i comença a circular la frase dels nassos, encara et fa sentir malament el no multiplicar-la. Però és que ja no cal. Malauradament, seguiran tenint lloc desgràcies en aquest món, i la majoria per culpa de persones. Cal buscar la manera de lluitar contra això i oferir el màxim respecte a les víctimes sense caure en la rutina i fer-ne una cosa típica. La proliferació d'aquesta frase el què acabarà provocant és acostumar-se a les desgràcies, i deixar de posar cara a les víctimes.
El "colmo" de tot plegat arriba quan s'utilitza aquesta frase per a temes absolutament banals. La darrera mostra, el FCBarcelona ha creat el "TotsSomLeoMessi" per a defensar-lo dels atacs dela Hisenda espanyola. Home... és que per molt injust que sigui, apropiar-se d'un eslògan que s'associa a desgràcies humanes, la veritat és que em sembla totalment fora de lloc i poc encertat. És el què deia, estem banalitzant e¡un problema molt greu de fons que té aquest món. Així que deixem-nos d'històries i actuem.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada