TORN DE NIT

En un any en què he diversificat força els gèneres de lectura, calia trobar un espai pel terror. I qui millor que Stephen King, un dels mites literaris que dominen més la temàtica? És veritat que he vist més pel·lícules basades en les seves històries que no pas n'he llegit els llibres originals. Bona part de la culpa és que hi ha pocs llibres seus en la meva llengua, al costat de tots els què hi ha en castellà. Així que quan fa poc van publicar en català un recull d'alguns dels seus contes, doncs em vaig aputar al carro.
Torn de nit aplega 20 relats. Entre ells, el famós "Els nois de les panotxes", que malauradament tothom coneix com "Los chicos del maiz". Entre aquests vint contes, trobem de tot, alguns de més bons, que vol dir que et mantenen en tensió i amb interès, i d'altres que no et diuen res de res i esperes que s'acabin aviat. N'hi ha que són de terror més clàssic, i d'altres que és més terror psicològic. Fins i tot se'n cola algun que no en té gairebé gens de terror.
Personalment em quedo, apart del ja anomenat clàssic de les panotxes, amb Jerusalem's lot, Una altra abans de sortir, L'home del sac, Camions, Camp de batalla. També estan força bé (entren més al terreny psicològic) Deixar-ho S.A. i La cornisa. Ha estat simpàtic veure una relació entre dos d'aquests contes amb dos altres històries (una del mateix King, i una altra que no) com són Camions, que pot semblar el preludi de la mítica Christine (i també de la primera pel·lícula de l'Spielberg, Duel), on els vehicles cobren vida i no els agraden els humans, per dir-ho d'alguna manera. I l'altra és Camp de batalla, que fa pensar en la pel·lícula Small soldiers (Pequeños guerreros).
Han estat lectures entretingudes, divertides en alguns moments i tot, encara que la intriga és la que predominava. Ara que s'acaba l'any, ha estat un bon preludi
del què serà l'últim llibre llegit del 2018.