dissabte, 29 de desembre del 2018

LES MILLORS DE L'ANY

I després de la vessant més cultural, la dels llibres, passem al top five de les pel·lícules que hem vist aquest any, però només entren en joc les que han merescut (per bé o per malament) gaudir d'una entrada en aquest blog.
En aquest cas, però, no escriuré la llista de les que han gaudit d'aquest "honor" tan poca-solta, perquè en són una trentena, sinó que aniré de cara a barraca i apuntaré a continuació les deu que m'han agradat més. Com? Que no era un top five? Sí, però és que em costa eliminar-ne algunes d'aquestes. Així que ho he convertit en un top ten. Som-hi:
10a: Els increïbles 2, per la seva salut, per la bona estona que passes amb animació de qualitat sense haver de passar-se al costat fosc de les adulteses que destrossen les pel·lícules per nens.
9a: Ladybird, per la senzillesa amb què està feta i la brillant interpretació de la protagonista.
8a: Wonder, per la cruesa amb la què tracta el tema del bullying, encara que segur que està edulcorada a la pantalla en comparació amb el llibre.
7a: Ready player one, perquè per molt blockbuster d'Spielberg que estigui fet, la veritat és que és molt entretinguda i en certa part interessant per reflexionar segons quin concepte de futur ens espera.
6a: Tres anuncis als afores, per la Frances Mc Dormand i aquesta pel·lícula que no et deixa indiferent.
5a: Detroit, encara et deixa més encongit que l'anterior. Ràbia i indignació en veure unes imatges que et transporten a la realitat del racisme als USA.
4a: Mary Poppins returns, perquè per molt per sota del seu original es trobi, és una peli per gaudir i recordar que en algun moment nosaltres també hem estat nens.
3a: Colossal, per la sorpresa que és la pel¨lícula, per l'actuació de l'Anne Hathaway i perquè convenç.
2a: The greatest showman, per la música, només per la música. Segur que com a cinema no té res més, però brillen les cançons.
1a: The last jedi, justament la primera pel·lícula que vaig veure el 2018. Per la màgia que té Star Wars, encara que siguin seqüeles de seqüeles i no aportin res. Senzillament per existir. I no, no sóc tan superficial, perquè Han Solo no apareix a la llista.
Mirant-ho ara, veig que la llista dominen les pel·lícules que no m'esperava veure o imaginar. Així que visquin les sorpreses cinematogràfiques!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada