WINTER IS COMNIG

No, no està venint l'hivern. Ja ha arribat. Oficialment, comença el 21 de desembre. I tant aquest dia de l'any passat, com el d'aquest any, seran recordats per altres fets que res tenen a veure amb les estacions de l'any. El 2017, va ser el dia escollit pel Rajoy per imposar unes eleccions, els resultats de les quals, no s'han respecta mai, ja que el president escollit és a Waterloo sense poder tornar al país.  I un any més tard, el president espanyol decideix fer un consell de ministres a Barcelona. Molt encertat, sí senyor! De manera que es van organitzar diferent moments i espais de protesta, cap promogut pels dos parits independentistes del govern, felicitats.
A primera hora del matí es tallaven carreteres i altres vies de comunicació per tal de col·lapsar una mica el territori. Més tard, hi havia un acte d'Òmnium, al mateix moment que diversos grups de CDR's intentaven acostar-se a a Llotja on eren els ministres. I ala tarda, manifestació unitària (sense els partits abans esmentats). Tot plegat va fer que milers de catalans i catalanes deixessin allò que haurien d'estar fent aquell dia per tal de protestar per aquesta provocació.
Els partits espanyolistes van estar tota la setmana advertint que hi hauria molta violència, fins i tot morts, degut als animals que som els independentistes. Els mitjans de comunicació espanyols s'hi van apuntar de seguida i això mateix publicaven, abans i després del dia. Tremendu que ho fessin després, quan ja es va veure que de violència, res de res. A veure, sí que n'hi va haver, la dels mateixos espanyolistes disfressats d'independentistes (com sempre) i la de la policia que segueix atonyinant persones com si portessin dies sense menjar. Així que com sempre, tenim les mentides i invencions d'una colla de farsants, acompanyants de milions d'espanyols alienats i gamarussos i incultes que s'ho creuen tot. El tema dels mossos i els policies nacionals, ja no té nom. A veure si amb la quantitat de vídeos que demostren la seva brutalitat, el conseller d'interior pren mesures contra aquests energumens i comença a canviar la idea de que no són més que una colla de titelles inútils.
Però també cal parlar de nosaltres, dels catalans. D'aquests dos milions llargs que volem la independència. On eren ahir? Si volem ser independents però no som capaços de sacrificar res, ni un dia de feina per aquest objectiu, potser és que no ens la mereixem, no? De debò volem ser independents sense sacrifici. Anem a treballar i quan sortim de la feina ja serem independents? Perfecte. Segur que hi ha feines i feines, on es pot compaginar millor que d'altres, però la veritat és que he observat cert passotisme, inacció, incoherència i altres conceptes aplicables a aquesta covardia. Vist com va tot, no podem esperar a que els polítics facin la seva feina. Hem d'apretar, com ens va dir el president, i tant que hem d'apretar! Si ahir no sortíem, quan ho farem? Quan ens vagi bé? Quan ens quadri amb l'agenda? Va home, va!