Doncs bé, un cop més en començar les vacances d'estiu, com va passar amb la primera (quarta) part i la segona (cinquena) part , hem anat amb els ulls tancats a deixar-se portar per la màgia de l'espectacle dels blockbusters.
Coses bones: la història es tanca (momentàniament) de manera clara; la reaparició dels protagonistes de Jurassic Park (trenta anys més grans); i evidentment, les escenes d'acció. La persecució pels carrers de la ciutat de Malta és sense cap mena de dubte el millor de la pel·lícula i segurament de moltes altres pelis d'aquest estil; vaig xalar com un nen durant els deu-quinze minuts d'aquesta part. Els altres moments d'acció també són bons, de fet, sort d'ells, però la de Malta, és excel·lent (i això que en anteriors entrades deia que preferia veure els dinosaures a la natura que no pas urbanitzats). També es pot destacar com a positiu el bon encaix dels personatges antics amb els nous; ho han lligat bé, sense semblar un pegat.
Coses no tan bones: la durada, dues hores i vint minuts... excessiu. També com costa arrencar l'acció. Sempre gasten una primera estona en situar per on anirà la trama de la història, i tot i que aquest cop ja surten els dinosaures des del principi, l'acció forta triga massa en arribar, quan és el millor de la peli. La convivència entre humans i dinosaures, tot i explicar-se'n els motius, es veu massa fictici, poc creïble.
Però les coses bones superen amb escreix les negatives, aconseguint que l'estona de cinema sigui divertida i emocionant. No crec que passin vint anys entre aquest Dominion i les properes pelis juràssiques, que segur que tard o d'hora, arribaran. I com un peu, les anirem a veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada