El 2013, ja dins del remolí familiar ben instal·lat, amb els canvis que es van produint a mesura que tothom es fa gran, té algunes novetats importants. Potser segurament la més sonada és la creació dels Geganters i Timbalers de l'escola. Mentre Món Jove fa 15 anys i va fent a bon ritme però sense créixer més, inicio una nova aventura, d'unes dimensions fins llavors desconegudes. Serà inoblidables els primers assaigs a una classe de P3, al voltant de 100 persones i amb el sostre deixant anar guix... Impressionant... Quanta il·lusió que hi ha darrere un nou projecte...
I mentre uns comencen, altres acaben. la meva participació a castells va clarament a la baixa. Aquest seria l'última any en què vaig amb certa regularitat. aconseguim els millors castells fins llavors, entre ells el primer 3 de 9amb folre... Increïble! Però per Festa Major té lloc l'accident del Mike. En un any, vivim el millor i el pitjor. Com costa combinar les dues emocions en tan poc temps. Realment, la vida és molt punyetera.
I a l'escola, tres quarts del mateix. Bons moments (és l'any Roald Dahl a les obres de teatre, tot un espectacle), però visc també la pitjor situació en tots els anys a l'escola. L'embolic amb una classe de 4t i els seus tutors, amb els quals la relació mai tornarà a ser la mateixa i cal tirar molt d'hipocresia. També es farà ús del "Forgiven but not forgotten" amb la direcció del moment. Tot i que el "forgiven" no ho és tant cada vegada que me'n recordo.
Al país, tot comença a bullir, cada vegada més, i acabo entrant a l'ANC, on tindré algunes experiències molt interessants, però això és una altra història... És l'any de la Via Catalana, quina bestiesa!
I al món, va passar res aquell 2013? Doncs que cada vegada va pitjor: accidents, atemptats, revolucions i desastre climàtic. Totes les desgràcies van augmentant de mica en mica. Obama continua, Papa Francesc (ja porta deu anys? S'ha notat, eh...?) Comparat amb el viscut aquell any, tot sembla poca cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada