FA 30 ANYS... 1993

Després d'un any mogudet com va ser el 1992, encetàvem un 1993 amb moltes incògnites il·lusionants al davant. Jo ja en tenia 20 en aquella època, acabava segon de magisteri i començaria el darrer curs, tercer, que no va ser, ni de bon tros, tan interessant. Més aviat avorrit, desmotivant i amb una sensació anti-Blanquerna força important. Per altra banda, acabava les pràctiques al Nausica i les començaria al Sagrer. La veritat, a nivell de pràctiques de magisteri, Nausica són les úniques on vaig aprendre alguna cosa i em van servir.

Un dels fets més importants d'aquell any va ser que vaig començar a treballar a Balmes, fent de responsable de Foc Nou tres tardes a la setmana. Gràcies a això, vaig fer el primer cap de setmana de convivències de responsable (ja que fins llavors havia d'anar algun dels profes escolapis). Va ser l'inici de moltes responsabilitats. Aquell any, amb l'excusa d'aconseguir diners per l'esplai, uns quants monitors vam buscar feia a Pere Tarrés, i ens van adjudicar un projecte de la Generalitat, Eurobarri. Durant uns dissabtes fèiem activitats amb un grup de joves de barris marginals de diverses ciutats (a mi em va tocar Bonaire de Terrassa). El projecte culminava el juliol amb un viatge als Alps i a Milà. No va estar pas malament, no... l'únic però, eren els joves, ja que jo tenia més aptituds per infants i no pas per joves. Amb Eurobarri van començar a sorgir algunes diferències importants entre monitors, amb alguna crisi important, preludi de les que havien de venir més endavant. Aquella setmana santa, vam realitzar les colònies amb l'esplai, i allà, juntament amb els campaments Nissan, va ser la confirmació del què havia de ser la meva vocació. Em vaig sentir també per primer cop, responsable, portaveu, i em començava a agradar. Van ser les colònies on vaig donar un pas endavant. 

Aquell any tornava a cantar a la coral Baluern amb ma mare, agafant un intercanvi amb una coral de Dijon. La convivència durant dos-tres dies amb una família francesa no fou... fàcil. La broma utilitzada des de llavors és la del mal a les mandíbules d'estar forçant tanta estona el somriure perquè no entenia res de res. I parlant d'anècdotes intemporals, no podem passar per alt la caiguda del puntal de les obres al cap, un dia tornant de Blanquerna. Com hauria dit Atila, per on va passar la biga, no va créixer mai més el cabell.

L'últim apunt personal destacat d'aquell any va ser l'inici de les classe per treure'm el carnet de conduir. Vaig començar a finals d'aquell 1993, i fins un any després no ho aconseguiria... Tela marinera...

A nivell mundial, els Segadors és oficialment l'himne de Catalunya, Clinton és president dels USA, Ietsin ataca amb canons el Parlament Rus, continua el conflicte als Balcans... De tot una mica..