A JUGAR!

Comencem l'any amb una entrada molt similar a la de l'any passat (encara que en aquell cas fou la segona). Aquell dos de gener parlava del Paraulògic, el joc lingüístic que encara avui desperta força passions, i al qual em vaig estar unes setmanes enganxat. Però de seguida va arribar el Wordle, que al meu parer superava en interès al paraulògic, i de mica en mica el primer el vaig anar deixant fins a no connectar-m'hi gens, mentre que a l'altre, en totes les seves versions (català, ARA, anglès i les tres en castellà) es convertien en una rutina diària que gairebé mai faltava a la cita.

Des d'aquell gener, he anat jugant-hi i marcant-me fites i rècords que he anat deixant constància en aquest blog. L'última vegada que en parlava era l'últim dia d'octubre, ara fa dos mesos. Allà, exposava les diverses fites aconseguides, i m'emplaçava a superar-les. Però les coses mai són com un s'imagina. El canvi de mòbil va fer que perdés el fil de les ratxes, ja que començava de zero. Sí, em vaig apuntar en quin punt estava, i l'únic que havia de fer era sumar, però l'embolic era evident. El cop de gràcia ha estat que durant aquestes festes, en perdre la rutina habitual, hi ha hagut tres dies que m'he oblidat de jugar, i en el wordle català i anglès, et quedes a zero si estàs un dia sense jugar. Massa problemes. Em sorprenen, això sí, aquests oblits. A l'estiu tampoc tinc rutina habitual i no em vaig oblidar pas. De seguida us explico de qui sospito. Res que he decidit, oblidar els rècords anteriors i començar a comptar des de zero en aquest mòbil. Això sí, recordo que en anglès mai he superat el 41, i que el d'accents en castellà, encara no he tingut cap errada!

I mentre parlo del wordle, he de dir que segurament un dels motius dels oblits ha estat l'arribada d'un altre joc. És el Trivial de tota la vida en una aplicació on jugues amb molta gent, puntuacions, lligues, competicions... bé, el de sempre, que ara estic molt pendent d'aquestes partides, ja que entre totes les que faig (individuals o competitives), al llarg del dia hi he de jugar un grapat de vegades. 

I finalment, cal destacar també el tema sudoku, del qual no en parlo des del juliol de 2020. Habitualment en feia molts durant les vacances d'estiu. La desaparició del llibret que més m'agradava, he anat buscant altres editorials, formats, nivells, i cap m'ha convençut. Si en torno a parlar és perquè ara en tinc una que de tant en tant agafo i en faig un parell. Volia destacar la influència de l'estrès escolar. En tres mesos, de setembre a desembre, n'he fet 98. D'aquests, acabats a la primera, quatre (un 4%). En els deu dies que porto de vacances, n'he fet 32, i d'aquests, fets a la primera, setze (un 50%). Brutal la comparació, i com d'alliberat se sent el meu cervell. Fa angúnia i tot.

Suposo que quan comenci escola, el ritme serà molt diferent, però mentrestant, a jugar!