N'HI HA QUE NO ES FAN GRANS

El passat dissabte em vaig trobar un antic casteller gracienc que actualment exerceix de cap de colla en una colla de les anomenades petites. En un moment donat, explicava que estaven treballant un castell punta, que no acabava de sortir, però que a l'actuació de la seva festa major el tirarien a última ronda a veure què passava. Va ser en aquell moment que se'm dirigí a mi dient, de forma despectiva: "quan tu eres cap de colla eres incapaç de fer-ho".
Té raó. Sobretot al segon any, el 2005. Al primer any, degut a la pressió i a estar encara navegant pel càrrec, encara feia coses que potser no veia del tot clares. Més tard, de mica en mica, la gent que distorsionava la feina i la colla va anar marxant, i vam poder treballar amb més calma. Va ser llavors quan la colla va començar a fer el tomb i les coses van començar a anar millor.
Penso que tots els caps de colla que ha tingut Gràcia poden estar orgullosos del què van aconseguir; alguns en resultats, d'altres en posar ciment, d'altres en feina bruta... però tots, a la seva manera, van aconseguir fer créixer la colla. Quan aquell 2005 es va deixar de fer castells "pel què diran" i es feien amb respecte cap a tothom, portant a plaça allò que s'havia assajat i estava realment preparat, va ser llavors quan vam començar a deixar de ser una colla petita.
Sí, no tirava els castells " a veure si sonava la flauta". Perquè a dalt de tot hi ha nens i nenes que no mereixen ser tractats amb aquesta temeritat, ja que es poden fer mal; perquè els castells s'han de respectar i els castellers també. Vuit anys després, que em deixin anar aquella frase, ni que sigui per fer gràcia, demostra una ignorància sublim, una poca idea de com portar un grup de persones, una poca gràcia i un patetisme de primera magnitud. Estic molt satisfet del què la colla i les tècniques d'aquells anys van aconseguir, i també estic convençut que la marxa de persones amb un pensament egocèntric i problemàtic van fer millor la colla.