UNA TEMPORADA PARA SILBAR

Una família de l'escola em va fer arribar aquest llibre, Una temporada para silbar, de l'escriptor Ivan Doig. Fa un retrat de la vida en un poble de Montana a principis de segle, i un dels fils argumentals és la figura del mestre d'escola. Es tracta d'un home que sense haver-se preparat mai per a aquesta feina, es posa davant d'una colla de nens i nenes (una escola rural, on hi ha edats barrejades). Amb una manera peculiar d'ensenyar, aconsegueix treure de cada nano el millor de sí mateix. Oblida una mica "el què s'ha de fer" i a través de les vivències, d'experiències, de fer que els alumnes es facin preguntes, els va guiant al llarg d'un any.
Entre aquesta família i un servidor queda els motius reals d'aquest preciós regal que m'ha donat bons moments de lectura durant aquest estiu. El seu testimoni, i altres imputs arribats de diverses bandes em refermen en seguir treballant com fins ara, una mica contracorrent. Els entrebancs que van sorgint fan que es toqui de peus a terra, de vegades bruscament, com ha estat aquest darrer curs. No sé si encara si l'experiència viscuda servirà per a millorar, tinc els meus dubtes. La veritat és que dos mesos després, encara no em puc treure del cap moltes coses.
Per això aquest llibre m'ha servit molt com a teràpia. Aviat començarà el compte enrere, i caldrà resseguir algunes frases d'aquest llibre i d'altres que donin forces o esvaeixin malsons com els del seu protagonista.