Tot i que en algun moment he assessorat, ajudat, val a dir que la meva implicació ha estat ja reduïda al 0'05%. D'aquest any recordo sobretot el dia de la Marató de l'any passat, en què hi participava com a visitant però em vaig sentir una mica estrany, amb una sensació de no saber com manegar-me per aquella festa.
En alguns moments, sobretot a les convivències amb l'escola, em pregunto si encara hauria pogut aguantar uns anys més. Però m'adono que m'enganyo a mi mateix. Ja no tinc aquella energia! Va ser en un joc de nit d'unes convivències de cap de setmana quan ho vaig veure clar. Allà sol, de nit, al mig d'un bosc, esperant que arribessin nens per donar-los una targeta del joc. Va ser en aquella mitja hora llarga que ja em vaig preguntar: "Què dimonis fas aquí?" A partir d'aquí, vaig anar marxant de les convivències, de les colònies, de les excursions... i finalment, de la direcció.
Ara estic on he d'estar, tot i que seguiré patint per tot el què facin o deixin de fer, per si els va bé o els està plovent... I és que quan crees un lligam, aquest no es trenca mai!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada