FINAL DE LA CÚPULA

Ahir es va acabar la sèrie de "La cúpula", basada en el llibre de l'Stephen King, com ja vaig parlar aquí.
La primera reacció, un cop acabada és de: "Com m'he deixat enredar per estar fins al final assegut al sofà?" Amb aquesta sentència, ja està més o menys dit tot.
S'ha de distingir dos conceptes diferents, si has llegit prèviament el llibre o no. Si ens trobem en el segon cas, que no has llegit el llibre, pot ser i és una sèrie ben feta, distreta i interessant; amb bons moments i emoció, independentment de si t'agrada o no el final.
Ara bé, si ens trobem en el cas de sí haver llegit el llibre, la decepció és evident. La sèrie segueix estant ben feta i és entretinguda, però les expectatives creades després de la lectura no satisfan del tot. Fins i tot pots arribar a pensar que a part del títol, els noms dels personatges i la idea inicial, res més s'assembla al llibre original. Pel meu gust, hi ha massa coses canviades, massa coses inventades, i això desvirtua el visionat dels capítols. És una llàstima. I em pregunto: "Per què cal canviar tant el guió?" És que no entenc. No és prou bo el llibre? Els canvis què han aportat? Res de res.
Per no parlar del final que et porta a tenir una segona temporada de la sèrie. De veritat, tal com l'han fet, calia? No.
Però com deia al principi, com pot ser que si sóc tan negatiu, no m'hagi perdut cap capítol? És curiosa aquesta alienació que et provoca la televisió...