Una de les coses més boniques que es podien esperar de la festa dels quinze anys de Món Jove era el retrobament amb anitics monitors i monitores. És veritat que no en van venir massa, però no deixa de ser un fet especial. Sobretot si els monitors que vénen són dels temps més inicials. Així, la presència del Xavi i de la Jetzabel donaven un toc nostàlgic al moment. El cas de la Jetzabel és encara més especial, ja que viu a Alacant, i tot i que d'entrada, el viatge li va fer declinar la invitació, finalment, va agafar el tren i es va presentar. Doncs fantàstic! És uan demostració palpable de que quan t'impliques de debò en una cosa, en aquest cas el lleure educatiu, això et marca i et deixa empremta en la vida. No vull desmeréixer els altres exmonitors que van venir, però clar, aquest cas, quan a més ja fa més de deu anys que va deixar Món Jove, és especial. Què voleu que us digui? Per mi té un simbolisme de pertanyença a una cosa que s'ha fet molt gran. Gràcies Jetzabel, i gràcies Xavi, Anna, Mariona, i tots els exmonis que van estar a Món Jove els 3 primers anys, picant pedra i posant els fonaments d'una gran empresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada