La temporada castellera del 2013 serà recordada a Gràcia per molts motius. Ara mateix, només em ve al cap un titular: la temporada més negra, la temporada més brillant. Aquest any hem tastat la cara i la creu, hem sentit en la pròpia carn la glòria d'unes fites fins fa poc inassumibles al mateix moment en què hem patit la pitjor desgràcia en la nostra curta (o ja no tan curta) vida castellera.Fa dos mesos ens trobàvem en un pou, amb una calamitat a sobre que feia de difícil preveure com respondria la colla després d'aquell infortuni a la Festa Major. Doncs la colla ha respost amb entrega, amb il·lusió, amb esperit de superació i amb unes ganes de fer història increïbles.
Avui, a Vilafranca del Penedès hem carregat el primer castell de nou de la nostra història. Ha estat màgic, sensacional, amb sentiments de tota mena aflorant en un mateix instant. L'hem acompanyat amb la dotzena torre de vuit (ja he dit a plaça que no caldria buscar la número 13, no?), i, atenció, del primer 4 de 8 amb l'agulla descarregat (després de 2 carregats), per acabar amb el tercer pilar de 6. Un cop més, ens hem superat. En l'any més complicat, l'any més desconnectat, l'any més desubicat personalment... Però el 3 de 9 és aquí, i llàstima perquè ha anat molt bé. Ara ja tenim un nou repte, que és descarregar-lo, i dediquem-lo a qui l'hem de dedicar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada