TRISTOS TANTS PER CENT

Hi havia molta gent a la manifestació? Doncs sí, hi havia força. Però no i érem tots.
Aquest dijous hi va haver una vaga convocada en contra de la LOMCE, o llei Wert; una llei que no acontenta ningú, ans al contrari és un retrocés en tots els nivells (gestió de centre, currículum, llibertat...) sense oblidar l'atac a la immersió lingüística. Els polítics de casa nostra, que no són millors que els d'altres llocs, un cop més esperen la reacció del poble per tal de decidir el camí a seguir. Per això era important n seguiment massiu de la vaga del dijous. Amb un 70, 80 o 90 % de seguiment, la consellera Rigau potser es veuria en força per dir la paraula tan esperada davant aquesta llei: INSUBMISSIÓ.
Però és clar, si els mateixos sindicats parlen d'un 50% a la pública i un 30% a la concertada, ja es veu que d'unanimitat, res de res.
"Aquests diners que ens treuen em fan falta" i "La vaga no serveix de res", són els dos arguments més utilitzats per tal de defensar la posició d'anar a treballar. Evidentment que totes les opcions s'han de respectar, faltaria més, però és clar, sap greu. a raó monetària és absolutament relativa, ja que persones que fan vaga estan en situacions econòmiques més precàries que d'altres que no en feien. Es pot respectar, doncs, però no es pot acabar d'entendre.
Sobre el segon motiu, és que, renoi! Ja ho sabem que no tiraran enrere la llei per aquesta vaga! No som pas rucs! Però no es pot mostrar desacord? O és que els que van anar a treballar estan d'acord en augmentar l'horari escolar, augmentar el nombre d'alumnes per classe, retallar subvencions per a seguir donant diners a escoles elitistes... Doncs si no estàs d'acord, vaga i ja està. Pel què dèiem abans, perquè amb aquest suport miserable, la consellera no tindrà pebrots per declarar insubmissió, i haurem de seguir sent des de la base, els que vulguem defensar la nostra cultura, les nostres institucions, la nostra llengua i la nostra educació. O això no és prou motiu per protestar?