AVUI, DIADA PEL PASSAT; DEMÀ, DIADA PEL FUTUR

Aquest vespre, a les portes de la Diada Nacional, he participat a la Marxa de Torxes que ens ha portat des de l'Eixample fins el Fossar de les Moreres. Tot i el marcat sentit independentista de l'acte, quan demà es realitzarà un V humana i enorme, m'he volgut prendre aquesta caminada des d'un vessant més sentimental i de record.
Així, com que la Diada de demà ja té la vista posada en el nostre futur a mig plaç, he pensat que no podem oblidar la part històrica. I és que farà 300 anys que molts catalans i catalanes (i altres companys de viatge), van viure un dels episodis més tràgics de la nostra història. El setge brutal que van patir, amb el bombardeig de l'artilleria castellana i francesa, és digne d'estudi pels més salvatges. Quan l'11 de setembre les tropes enemigues van entrar a la ciutat, es van trobar una ciutat desfeta, gairebé en runes. Però enmig d'aquestes runes hi havia encara milers d'homes i dones, nens i nenes que l'havien defensat fins el final en una mostra de valor, orgull i amor pel país com pocs poden dir. Lliures o morts deien les seves banderes negres. Després d'aquell onze de setembre les coses van anar a pitjor, tot va canviar. Què passarà després de l'onze de setembre de 2014? Esperem que els milers i milers de catalans que demà sortirem al carrer (i els que voldrien ser-hi però no puguin) siguin dignes mereixedors de l'herència dels que van viure i morir fa tres-cents anys.