D'aquí tres dies s'acaba el setembre del 2014. Ja es preveia que a nivell nacional seria un mes amb una marxa... però fins que no es viu, no es veu.
Primer va ser la Diada, la celebració dels 300 anys de la desfeta a Barcelona, que ja hem comentat en altres entrades.
Però el silenci del bloc des d'aquell dia no es deu a la quietud dels esdeveniments sinó a l'inici del curs escola, sempre estressant,
La setmana següent de l'11-S, va tenir lloc el referèndum a Escòcia. Que al final sortís el NO, personalment sap greu, ja que evidentment sempre he tingut un apreci especial a la causa escocesa. Per molts motius positius que hi vulguem buscar i trobar, el millor hauria estat que sortís el SÍ. Potser això serveix a no dormir-nos, o serveix per a què els espanyols es confiïn.
L'endemà mateix, arriba la llei de consultes, i finalment, avui dia 27, s'ha signat el decret que convoca la consulta del 9N. El govern espanyol no ha trigat gens en sortir i tornar a repetir-se com l'all. Poden dir moltes coses, però que la consulta va contra la democràcia?? De verita no en saben més? Clar, amb un president monolingüe, que no sap que el seu anterior rei era JC primer i no pas segon... què en volem esperar?
Doncs esperarem el què ja podem imaginar: atacs i més atacs, insults i més insults, mentides i més mentides... Fins on arribaran? Com ja he dit altres vegades, això no és tan important com "fins on arribarem nosaltres'" Espero que més lluny que els nostres amics escocesos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada