EL DIA QUE VAIG FER DE DAVID MIRET

En David Miret és l'ex-cap de colla dels Castellers de Vilafranca. Abans d'això, ja era un casteller molt conegut, no només per la seves qualitats castelleres, sinó també per la seva feina en les actuacions més importants de la seva colla. Quan anaves a un Sant Fèlix com a espectador, o a Tots Sants, sabies que quan arribava el moment de muntar les soques vilafranquines, apareixia en David i començava a demanar voluntaris per a ajudar al castell. De vegades demanava, d'altres vegades t'acompanyava "amistosament".

Doncs per a la formació de la V el dia de la Diada, em vaig sentir com en David Miret. M'explico. Tots els que hi vau anar ho entendreu. S'acosta el moment de formar la senyera. Els 9 voluntaris aixequen els cartells amb els colors de les franges i ja està. La gent, amb molt bona predisposició, es va col·locant més o menys a la seva franja, però de manera força anàrquica. Com que la meva posició era dins de les franges només orientant, però veient que no hi havia cap ordre de ningú en concret, em poso a caminar entre les franges:

- Aquí cinc... sis...sou cinc?... sisos més cap a aquí... EP!!! Què passa aquí? Les franges sis i vuit vermelles juntes??? Falten grocs!!!

M'hi vaig trobar força vegades amb aquesta situació. Llavors era quan mirava cap a l'exterior, on hi havia força gent mirant-s'ho des de fora (com si des de fora es veiés res...) I cridava: "Grocs cap a aquí!!! Ei, aquells grocs, aquí en falten!!" No cal dir que els vermells que estaven necessitats de grocs m'ajudaven a cridar-los. D'altres vegades, sobretot si em trobava a les franges més externes, sortia i demanava als colors en qüestió que es col·loquessin en un lloc concret ja que faltava color allà. 

Els que ja eren dins de la senyera rebien amb aplaudiments els "nouvinguts" que entraven. Crec que ho vaig aconseguir convèncer la gent en un 80% d'ocasions. Suposo que com en David Miret... Bé, crec que en David no tenia tant èxit...