IMPACIÈNCIA

Aquests dies estic vivint en primera persona el valor de la impaciència. A falta només de tres dies per una nova Diada, en tinc moltes, moltes ganes. I per molt motius.
Per exemple, el més solemne: farà exactament 300 anys de la derrota a Barcelona. Després de mesos i mesos de setge, que historiadors imparcials reconeixen com una barbaritat (no els busqueu a l'instituto Cervantes)... Enmig de reivindicació independentista per tot el què ha de venir, també haurà de ser un moment per a recordar els milers de morts d'aquella guerra.
Un altre motiu pot ser el de satisfacció personal. Com bé deia en Toni Soler a un dels seus darrers articles: "tots sabem que sense aquella colla de bojos de l’estelada mai no hauríem arribat fins aquí.". Moltes vegades recordo aquelles diades on érem quatre gats mal comptats els que sortíem al carrer a cridar INDEPENDÈNCIA. I mireu ara, milions de persones...
Motiu objectiu final: l'esperança de ser altra vegada aquest milió de persones o més demanant un estat independent per al nostre país i que els polítics agafin el guant i segueixin endavant fins al final, acceptant totes les conseqüències.
Més motius... interès en saber com ho viuran a les espanyes i en el sí dels partits espanyolistes: mentint, atacant, ignorant... Potser estaria bé que comencessin a argumentar, no? Però és que la seva supèrbia els impedeix adonar-se de la realitat i es creuen que encara són aquell imperi de segles passats.
També en tinc ganes de fer la meva petita aportació, ajudant a organitzar un dels trams de la V. Enlloc d'anar amb els Castellers com l'any passat, aquesta vegada prefereixo ser més útil.
I a seguir entomant les perles d'aquests últims dies:
Mossos independentistes, en cursos de tàctiques de guerra (El Mundo); 
La Guàrdia Civil ha demanat el permís d'armes als Miquelets que aquest dissabte han recreat a Olesa de Montserrat diversos episodis de la Guerra de Successió
Censura de Victus a Utrecht

Finalment, gran sentit de l'humor de la gent de "Ara és l'hora" amb l'últim anunci... Quina diferència amb el senti de l'humor castellà...