Però avui vull anar més enllà. Perquè ens alarmem del què veiem que passa en els camps de futbol on es juguen les competicions més importants, però no mirem el què passa en l'esport escolar cada cap de setmana. De tant en tant apareixen notícies que fan referència a episodis de violència verbal o física en partits de futbol de nois (perquè en els de noies no?). Molts pares, encegats pel futbol professional, traslladen aquella passió de final de la Champions en els partits dels seus fils, que en molts casos estan allà pel fet de fe esport, ja que només un 1% potser s'hi acaben dedicant. I que consti que he posat el símbol del % perquè no hi ha el símbol del 1 per mil, que seria més real.
Què és el què porta a tants pares a comportar-se coma fanàtics durant el partit de futbol del fill? És clar que se'ls ha d'animar, participar de l'esport de manera constructiva i amable. Es pot cridar gol quan fan gol (i fins i tot sentir-te orgullós si és el teu fill qui el fa, o qui se'l para). Es pot animar, sobretot quan les coses no van bé. Es pot empipar quan hi ha alguna decisió arbitral que no és correcta, o quan l'equip contrarien algun moment no actua esportivament. Es pot fer. Però sempre de el respecte i des de la tranquil·litat que ha de regnar en l'ambient.
No és normal que els fills vegin els pares cridant com a energúmens. Que saltin dins del camp amb crits fora de lloc davant dels pares de l'altre equip. Que cridin com a bojos si xiulen un fora de banda en contra quan no ho era... i així un llarg etcètera. És un partit entre nens. Encara que hi hagin una copa pel guanyador, el què els nens han d'aprendre és a gaudir de l'esport, a superar-se. Però de cap de les maneres és normal que el fill vegi que el pare està exaltat i absolutament fora de lloc amb els seus gestos i crits. Què se li està ensenyant en aquest as? Que quan miri partits ha de cridar, insultar, i perdre els papers. Llavors, de què ens estranyen les imatges de joves trencant-ho tot en partits com els de l'Eurocopa?
He de dir que en els partits del MEC jo he passat algunes vegades vergonya aliena. Recordo que una vegada vaig anar a disculpar.me als altres pares pel comportament absolutament inadequat de l'entrenador del nostre equip (entrenador que va fer la seva última temporada). I més d'una vegada ho he volgut fer pel comportament d'alguns pares de l'equip del MEC. Això passa perquè ho he vist amb els meus propis ulls. són pares normals, simpàtics, bona gent, però que quan roda la pilota es converteixen en una altra cosa. Jo també m'exalto en alguns partits, però intento mantenir el control. Ara bé, e els partits del MEC, el comportament de tots ha de ser exemplar i absolutament respectuós i correcte. Qualsevol actitud diferent ha de ser exclosa de la societat i de l'esport. I mentre això no passi, no solucionarem pas el problema dels hooligans, siguin anglesos o catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada