Moèbius és la darrera sèrie dels dilluns a la nit de tv3.En aquest cas, sense perdre de vista el món del jovent (Merlí - Les de l'hoquei), ara aborda el tema sempre tèrbol de l'assetjament escolar. En aquest cas, tot comença amb la mort d'un noi d'un institut en un poble d'aquests on tothom es coneix. La seva professora de mates, comença a adonar-se d'allò que era evident i que olts mestres, professors i professores ignoren voluntàriament. A aquell noi el tenien martiritzat un bon nombre de companys i companyes de classe. La esta, ho sabien, ho veien i no feien res de res, excepte una d'eles que sí que el defensava de tant en tant. Que la professora investigui el fet, indigna (com no) als pares i mares que creuen que està acusant els seus fills i filles de ser els causants del suïcidi de l'Àlex (que així es deia el noi). Les seqüències que expliquen l'assetjament són crues i d'aquelles que et fan bullir la sang. A més, l'actitud fastigosa dels assetjadors està molt ben interpretada pes joves actors, creant un odi i una ràbia cap a ells força important de tan bé com interpreten a aquest tipus d'agressors.
Però inexplicablement, a meitat de la temporada, es comença a embolicar la trama amb una nova direcció. De mica en mica, el paper dels adults en aquesta història, un conflicte de terres i diners entre famílies acaba sent el motor de la sèrie i el què acaba provocant "l'accident" que té l'Àlex i els grans volen falsejar per cobrir-se les espatlles.
Com a espectador de sèries d'intriga, bé, tot i que la segona meitat de temporada, quan la situació té el gir de 180 graus, va caient l'interès, amb escenes i moments que no vénen al cas. De fet, n'hi ha un, que és quan la profe està sola tocant la guitarra a casa seva, que encara no he tret l'entrellat del perquè està allà al mig. També cansa el fet que els professors d'institut de totes les sèries de tv3 tenen vides sexuals i socials molt actives o fora de lloc. El què deu fer el morbo per tal de què el jovent s'imagini que els seus professors a la vida real són així? No sé, però la veritat és que necessito ajuda per recordar algun mestre/a o professor/a que honori la feina sense cap altre objectiu que el de dignificar l'ofici.
Però anem a la decepció. Crec que els creadors de la sèrie no han tingut els ous de fer el què havien de fer. El motiu del suïcidi del protagonista havia de ser l'assetjament patit. I les conseqüències pels assetjadors, la reacció natural i el debat posterior que se'n podria fer. Enlloc d'això, desvien l'atenció a una altra trama i el tema de l'assetjament queda totalment diluït, es perd en el no res. I els assetjadors queden totalment impunes de les seves agressions. Com a educador, estic molt decebut. han perdut l'oportunitat de fer un é a la comunitat educativa, i hi han passat per sobre sense fer soroll. No sé si és que es van espantar, o van pensar que era massa fort o què. Però el tema dels suïcidis d'adolescents que han patit assetjament no és cap ficció, i crec que calia abordar-ho ben fet en aquesta sèrie. Que el cervell dels assetjaments, un actoràs, perquè tota l'estona manté una mirada freda i calculadora, observant com la resta de sequaços anaven martiritzant el noi, es converteixi en un dels que ho esbrina tot, mirant d'aconseguir que l'espectador empatitzi amb ell, és una veritable merda. Ni ell ni la resta de companys i companyes fan cap "mea culpa" en cap moment de tot el què li van arribar a fer.
La veritat, ha estat molt decebedor. I després es posen medalles perquè han posat sobre la taula el conflicte de l'assetjament. Sí, clar, però ells l'han resolt de manera molt poc encertada. Si s'haguessin atrevit, llavors sí que hi hauria teca per treballar a les escoles i instituts. Quina llàstima. Quina colla de cagats. Perquè l'assetjament existeix, i els suïcidis per aquest motiu, també. No cal inventar-se històries per amagar-ho, per això, malauradament, ja hi ha la vida real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada