Per aquest motiu, he seguit veient i gaudint de la segona temporada. En aquest cas, l'Àngel Llàcer i els seus col·laboradors ha buscat actors i actrius amateurs per interpretar L'auca del senyor Esteve. Un cop més, tot l procés que hem vist al llarg de vuit setmanes ha estat d'una precisió ben calculada per aconseguir captar el públic. Han jugat amb les mateixes armes que a la primera temporada i, altra vegada, hem caigut a les seves xarxes de manera irremeiable.
L'emoció dels càstings, l'encara més emoció dels dies d'stage al laboratori per decidir l'equip artístic, els assaigs, les sorpreses... tot lligat de manera exquisida i totalment respectuosa per buscar, no ens enganyem, la llagrimeta dels espectadors i espectadores. I ja us puc ben assegurar que les han trobat, les llagrimetes, i tant. No sé què té aquest programa, la manera de fer-se, però la veritat és que emfatitzo molt amb tot el què hi passa, i potser per això m'hi involucro emocionalment del tot.
La senzillesa dels 11 homes i dones que actuen a l'obra és tan gran, que, com ja comentava a l'anterior edició, es veu sinceritat a cada escena que ens han muntat. Segur que els muntadors són uns professionals de bandera, escollint perfectament allò que volen ensenyar. Sigui com sigui, m'he emocionat de nou.
Per cert, en un programa, en Llàcer deixa anar una frase que en els dies que corren a les escoles, me la vaig apuntar perquè és molt representativa del moment actual de canvis estúpids que s'acosten per estribord. Va dir: "Com més coses se saben, millor es fan les coses".
Acabaven parlant d'una possible tercera temporada. I com no podia ser d'altra manera, ara ja toca un musical!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada