Estem davant d'una pel·lícula amb temàtica més que coneguda, però amb un fet diferencial. Només hi ha una protagonista (que vil aïllada de la resta del poble per un fet tràgic ocorregut al passat), i com que viu sola, no parla amb ningú, de manera que no hi ha diàlegs en tota la pel·lícula. Fins i tot quan es troba amb algunes persones quan va al poble, només es miren, no intercanvien paraula. Això li dona un ambient més angoixant. La noia està sola davant del perill, absolutament sola. I aquí entren els tocs de M. Night Shyamalan, amb els extraterrestres que venen a la terra a conquerir el planeta i van casa per casa a veure qui troben.
El primer contacte amb l'alien, com es va amagant d'ell i com acaba, és digne de les millors pelis d'aquest estil. Et posen nerviós, i algun ensurt que no t'esperes, tot i anar amb el cul apretat tota l'estona. El segon dia, ja va tenint cosetes (perquè alguns humans ja estan posseïts), però és quan arriba la nit que la protagonista torna a enfrontar-se a la invasió només amb l'ús del seu enginy. Arriba un moment que penses que pobra noia, no té un minut de descans. Per això, al final, primer penses que tant d'esforç, mira pel què ha servit, tot i que és lògic que si venen et's d'una altra galàxia, una noia poca cosa té a fer apart d'una mica de resistència.
Però llavors arriba el final, que la veritat, et deixa amb cara de tontu. Sí, et pots imaginar el què, però sigui com sigui, grinyola força, per moltes explicacions que trobis a la xarxa. Però bé, la gairebé hora i mitja anterior, objectiu assolit de desconnexió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada