Així doncs, fa una setmana es van complir sis anys (sis!) dels fets del primer d'octubre de 2017. Aquest any, coincidia denou en cap de setmana. El dia 30 a les escoles i el dia 1 amb les porres i les urnes. Bé, ja se sap que dates com aquestes tenen ja un record simbòlic i la conseqüent cara de lluç quan veus que sis anys després, els governants que van col·laborar en aquell fet històric ara estan barallant-se i pactant presidents ecspanyols.
Sigui com sigui, els actes que es van organitzar per recordar aquells dies són un clar reflex de com estem com a societat independentista. Que a tots els del carrer ens agrada criticar la desunió dels partits polítics. Que les entitats independentistes s'omplen la boca de demanar unitat. I què fan elles? Doncs tenim CDR's organitzant els seus actes, l'ANC els seus, el CxR per la tarda, Òmnium que no és ni l'ombra del què se n'espera... Les pròpies entitats que tant critiquen la desunió, fent actes per separat. Així, les fotos del dia queden ben deslluïdes. Enlloc d'un macroacte unitari amb milers de persones, en fem tres per tal que no es vegi tan ple. Jugada mestra. Ja poden criticar les polítics, si ells també són incapaços de coordinar-se junts. I l'esquerra independentista jove (la de la mani alternativa de la Diada), aquests només se'ls sent un cop l'any.
Uns diran que no es poden barrejar amb els crema-contenidors, i els altres que no poden anar amb les tietes. L'exemple dels partits ha calat. Com pot ser que no entenguin que les coses només han funcionat bé quan ho hem fet tot junts? Els grans, els petits, els avis amb el lliri, els joves encaputxats, de dretes i esquerres... Tots junts. Després que no vagin donant lliçons d'unitat si des del carrer també som incapaços de dur-la a la pràctica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada