AHSOKA

The mandalorian, Andor, Boba Fett, Obi Wan i ara, Ahsoka. La franquícia d'Star Wars en mans de Disney ja ha parit fins a cinc sèries diferents i iguals entre elles. Ningú discuteix que The mandalorian és la més encertada (i l'única que gaudeix de dues temporades i a punt de la tercera). Les altres quatre estan bé, sí, sobretot si ets fan de les pel·lícules originals. Però és cert que quan en l'imaginari i al preconscient tens una sèrie d'idees, algunes d'aquestes sèries et canvien algunes coses que fan grinyolar tot l'encaix, per molt que siguin personatge ja existents en les sèries animades (Clone Wars...) És la diferència amb el MCU, que està tot dissenyat d'antuvi, o almenys, van estar a temps de redreçar-ho tot abans que es compliqués.

En tot cas, aquesta darrera sèrie, Ahsoka, no és la pitjor de les altres quatre, però tampoc podem negar que no aporta grans dosis d'il·lusió. Un cop més el més carismàtic (entre cometes) és la participació d'en Hayden Christensen interpretant l'Anakyn Skywalker, que s'han empescat per posar-lo com a mentor de la jove padawan Ahsoka. És evident que si no fan aparèixer personatges emblemàtics de les pel·lícules principals, els al·licients per veure aquestes sèries seria molt menor. També apareix en C3PO i Mon Mothma (personatge secundari però que va fent les seves aparicions).

Ahsoka és doncs, una jedi que va fent la seva feina intentant acabar amb qualsevol signe de l'antic imperi en els nous dies de la república. Això és el què em referia al primer paràgraf. Si en Luke (i la Leia) eren els últims jedis, clar, ara per fer aquetes sèries, en surten de sota les pedres, com a supervivents de la ràtzia que l'emperador efectua a l'inici de seu imperi. Total, que l'Ahsoka i els seus amics segueixen la pista del retorn del Gran Almirall Thrawn, un clàssic dels dolents a les novel·les de la saga que s'han anat publicant (molt abans del rodatge dels capítols 1, 2 i 3). De fet, quan es parlava dels capítols 7, 8 i 9, els fans reclamaven que fossin sobre el què ja estava escrit (Thrawn inclòs) enlloc d'empescar-se coses noves. Evidentment, no els van fer cas.

Com deia, no és la pitjor sèrie. És distreta, té coses interessants, però poca cosa més. De fet, sembla molt una sèrie per posar la dona al capdavant d'absolutament tot (dels 4 dolents, dos homes i dues dones), dels 4 bons (tres dones i un home). La majoria dels duels tenen lloc entre dues dones. En Thrawn, per cert, tot i ser un dolent molt dolent, el seu paper a la sèrie (apareix només als capítols finals) es redueix a passejar amunt i avall i donar unes quantes ordres, però en cap cas se'l veu com un dolent poderós. Doncs res. És evident que el final de la temporada dona peu a una continuació. Veurem si s'animen o no, i si finalment fan encaixar totes les peces del trencaclosques, per molt que ara semblin parts independents, encara que vagin apareixent en sèries d'altri (Boba Fett i la pròpia Ahsoka apareixen a The mandalorian).