L'any 2010, any en què un servidor comptava ja amb 37 anys, en general, no va ser un any massa espectacular. Anar-se acostumant a viure amb el MEC, que va arribar a l'any ocupava el 90% de les preocupacions, situacions i vivències, sense donar massa lloc a res més. Escolarment vaig canviar de nou de paral·lela, sent aquell setembre l'inici d'un molt bon tàndem que anys més tard per raons encara injustificades per la cúpula es va trencar. De mica en mica m'anava desenganxant de Món Jove i poca cosa més, la veritat... Vam aconseguir el 3 de 8 per fi (va ser una gran temporada, en la qual era encara casteller actiu), un estiu a la Garrotxa... però no sé, per la pinta sembla un any força avorridot, però segur que mentre el vivia, estava sent d'allò més brutal!
Aquell juliol va tenir lloc la manifestació contra la retallada de l'Estatut, el punt de partida des d'on molts convergents i gent que mai s'havia manifestat partidària de la independència, van fer el canvi, o almenys van iniciar les passes per tal de passar a ser un majoria. Va ser la primera gran manifestació independentista de totes les que van venir. La gràcia va ser que en principi era una manifestació més transversal, però la gent l'únic que cridava era independència. Allà va començar tot (em refereixo a la lluita moderna com a país, evidentment que abans ja existia la lluita independentista, importantíssima per mantenir la flama de la llibertat encesa). I deu anys després encara estem igual...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada