FA 30 ANYS... 1990

L'any 1990 és el dels meus 17 anys, i que al final vaig arribar als 18, la majoria d'edat!!! Ai...quina xorrada de fita, no? Perquè mira si hi ha altres coses importants d'aquells temps, com per exemple que és el primer any que vaig començar a apuntar-me les vivències viscudes (i que em serveixen molt per fer aquestes entrades recordatòries).
Escolarment, vaig acabar COU, i per tant la vida com a alumne a l'Escola Pia Balmes, tot i que no la meva relació, ja que hi seguia com a monitor de Foc Nou i també perquè vaig acompanyar els nois i noies de 8è a Pineta que feien el seu viatge de fi de curs allà (no recordo gran cosa, però sí com una bona experiència). Si vaig acabar COU, vol dir que vaig fer la temuda selectivitat. He de reconèixer que tot i que no em va servir de molt, sempre he pensat que va ser un error prendre-me-la a la lleugera com ho vaig fer. fardava de que com que era el mundial de futbol d'Itàlia, enlloc d'estudiar veia els partits (cosa que és veritat). I la veritat és que no em va anar massa bé. Vaig tenir la xamba de que no em feia falta per entrar on vaig entrar. I és que aquell setembre em convertia en universitari, però no a Magisteri, no, no... Aquell  1990 vaig començar Física a la universitat de Barcelona! No vaig durar massa, però sí tot el què quedava d'any. Tinc la visió del viatge i entrar a la facultat, de seure a les últimes files... però poca cosa més. No vaig ser massa universitari típic que diguem...
Va tenir lloc també una cosa important: acte de desobediència familiar! Vaig deixar la creu Roja i vaig declarar-me objector de consciència! Fins i tot vaig arribar a entrar en el sorteig de la mili, em tocava anar a Madrid o Valladolid. No recordo bé, excepte que acabava en -ID.
Més coses importants: les primeres colònies amb l'Esplai del Carme, a la mítica casa de Vallfogona del Ripollès. Pocs nens, pocs monitors, però molta vivència personal i enriquidora. Tinc moltes imatges gravades d'aquelles colònies i les altres. Lligat amb això, dues coses molt diferents: primera, que vaig arribar un dia tard a les colònies perquè vaig anar a l'Estadi Olímpic al concert de la Madonna. I això sí que va ser brutal, també, de molt bon record. I la segona cosa, és que al setembre ja vaig fer el curs de monitors que de mica en mica em feia endinsar cada vegada més en aquest món que m'ha fet com soc.