ser: Les coses es poden fer malament o molt malament. Perquè la manera en què s'ha produït la destitució de l'Ernesto Valverde és realment digne de ser exemple de com no fer-ho. Ha estat indigne, patètic, batusser i ratllant les males maneres.
És ben sabut que des de la meva òptica, fa temps que el Barça no juga a res, que fa llàstima veure els partits, que si vergonya, i que calia canviar d'entrenador. No me n'amago. Però a veure... pots fer-lo fora després del desastre de Roma, o del de Liverpool. Fins i tot després de la derrota de la Copa del rei. El més lògic hauria estat fer el canvi aquest darrer estiu. Però no, van seguir confinat-hi, esperant... no sé què, perquè això només podia anar a pitjor, com ha estat. Però llavors, després de partits anodins, arriba la semifinal amb l'Atlètic de Madrid i juguen si no el millor, un dels tres millors partits de la temporada. Cauen eliminats, sí, però jugant bé en una competició menor. I llavors es desferma el despropòsit Es fa oficial que li han preguntat al Xavi per ser l'entrenador ja mateix, i darrere seu, altres noms. És que pitjor no es pot fer. No era el moment, no eren les maneres. Per poc simpatitzant del Valverde, això no es pot fer així.
I com que els bons diuen tot que no (qui diria que sí a agafar el Barça ara, sabent que és per poc temps, amb aquesta confiança en els directius...), arriba Quique Setién. Que sí, que és un esportista que vol jugar amb la nostra filosofia, però què voleu que us digui. Cal algú que doni un cop de puny sobre la taula i faci córrer els jugadors. Desconec si ell ho farà o bé intentarà passar aquests mesos sense complicacions i fent-se amic de les vaques sagrades del vestidor.
Sigui com sigui, espero que el camp Nou sigui un clam cridant Bartomeu dimissió el proper diumenge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada