divendres, 8 de gener del 2021

COMENÇÀVEM AVUI

En un calendari i època normal, avui, 8 de gener, després del tradicional dia de "jugar amb les joguines de Reis", hauríem començat el segon trimestre a l'escola. Però no. Ja es va comunicar abans d'acabar el primer tram del curs, que per precaució covid, posposaven l'inici tres dies per prevenir possibles contagis. 

Uau... tres dies... quina passada... Durant les des últimes setmanes, però sobretot aquesta darrera hem presenciat la batalla dialèctica entre Ensenyament i els seus assessors mèdics i la resta de la comunitat científica. Els primers, defensant el terme "escoles segures", i posant sobre la taula el què realment ha estat una evidència, el poc impacte que han tingut les escoles en la pandèmia els primers mesos del curs. I els altres, proclamant que en una situació com l'actual, obrir escoles és un risc que no cal córrer. Cada bàndol té raó. És cert que al setembre ningú no donava un duro per la fita aconseguida que ha estat mantenir les escoles obertes i molts alumnes, la gran majoria (4 de cada 5) han pogut anar a escola presencialment cada dia. I Educació s'agafa a aquesta dada. Però clar: 1- La situació de contagis actual (sense tenir en compte encara la soca britànica) és molt superior a la de setembre-octubre. 2- Venim d'un període de festes que molta gent s'ha passat les restriccions pel folre, i en conseqüència, també els seus fills i filles han estat més exposats. 3- Que personalment considero com a factor crucial, durant el primer trimestre, excepte algun dia concret, les finestres han estat sempre obertes totes les hores del dia. Això, la setmana que ve i properes, serà impossible. I que no em vinguin els puritans dient que anem amb jaqueta, gorro i guants a la classe. hi ha una cosa que se'n diu BENESTAR, en aquest cas dels alumnes (i també dels mestres, clar). I de la mateixa manera que no es pot treballar bé i a gust quan estem a 30 graus, tampoc es pot fer si tens les mans glaçades i calfreds al cos. Tots sabem que el fred se't fica dins, i si ho fa, és difícil treure'l, per moltes capes de roba portis.

No, no tindrem les finestres obertes tot el sant dia, i això pot ser de vital importància a les escoles. També és evident i un error que 'està cometent, que seria molt convenient diferenciar entre ensenyament obligatori i no-obligatori a l'hora de tancar o no escoles. I sí, evidentment no és el mateix el no-obligatori de l'etapa d'infantil, que el no-obligatori de batxillerats, universitats i cicles formatius. De la mateixa manera que en els ensenyaments obligatoris, no és el mateix fer classe online a secundària que a primària. Són mil i un factors que Ensenyament no té en compte a l'hora de prendre decisions. sembla que allò que tan critiquem d'Ecspaña, el "café para todos" només el veiem en els veïns i quan ho fem nosaltres no ens adonem. Però clar, què es pot esperar dels nostres governants?

Així que dilluns tornem a escola, amb tèrmiques, això sí. I creuem els dits.

Per altra banda, la situació segueix empitjorant a ritme vertiginós. Les restriccions que es van posant, segueixen sent insuficient per frenar els contagis, i no fan altra cosa que emprenyar la gent. Gent que encara es queixen de que els tanquin. A veure, aneu a prendre pel sac, de debò. Les queixes han d'anar encaminades a exigir les ajudes econòmiques per no haver de tancar la paradeta. lluiteu per les ajudes, exigiu que no es donin els diners a la Casa reial espanyola, o l'exèrcit, que aquests cada vegada reben més. Accepteu tancar i lluiteu pels vostres drets. Però no podeu exigir obrir a canvi de res. O és que un jersei o una coca-cola al bar val és que qualsevol dels mort per covid que hi ha cada dia? Quina manera de no entendre el què passa i no encertar el veritable problema.

Catalunya no ho fa bé. Però España no té remei. Aquests dies amb les eliminatòries de la copa de Borbó de futbol, s'han vist imatges que no s'entenen. La lliga l'organitza una associació amb uns normes estrictes, tant pels equips com pels camps, on no es permeten aficionats. Però la Copa l'organitza una altra associació, i aquest sí que permeten (si les autoritats donen l'ok) que hi hagi públic. I s'ha vist grades plenes sense respectar distàncies, jugadors passant per on estan els aficionats... bé, un desgavell. I tothom es pregunta... potser ara el virus distingeix entre competicions esportives? I aquí també entra el joc el de sempre, el famós seny. Si a tu et diuen que hi pots anar, hi vas? No tens criteri propi? Per això estem com estem, idiotes governats per idiotes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada