FA 30 ANYS... 1991

L'any 1991, és el dels meus 18 anys, ja que els vaig acabar de fer a les acaballes de l'anterior. Va ser un any interessant, on cada vegada anava fent més coses sol i prenent decisions sobre tot allò que feia.

Potser la més important justament va ser arreglar la decisió que havia pres en acabar COU, quan vaig decidir entrar a fer física. Mai em vaig acabar de sentir a gust, de manera que abans d'arribar als exàmens de febrer, ja vaig plegar del tot. Algunes persones deien que podia haver seguit, acabar el primer any... però va ser una altra de les meves decisions que regeixen una mica la meva manera de fer. Si sabia que de cap de les maneres anava a seguir amb la carrera, per què dimonis havia d'acabar primer? Què m'aportaria? Res de res. 

Aquell mig any sabàtic em va permetre dedicar-me gairebé en horari sencer a Foc Nou (creant una revista de monitors, el Vulcà, una cosa que seguiria fent allà on anés), i a l'Esplai del Carme. Als dos llocs hi anava cada dos per tres a preparar, crear... En el cas de l'esplai, es crea el grup de menuts (3 a 5 anys), tot i que les colònies d'aquell estiu no van ser tan guais com les primeres. Aquell juny vam fer una sortida al Tibidabo on vaig fer una foto en una piscina de boles que seria portada de la revista Estris en un dels seus números.

Encara relacionat amb el lleure, aquell estiu també amb uns companys de l'esplai, per aconseguir diners, vam fer de monitors en uns campaments que organitzava l'empresa Nissan pels fills i filles dels seus treballadors. Jo vaig estar a l'equip de Petits, amb altres monitores que ens vam conèixer allà i de les que mai n'he sabut res més, però aquells campaments van ser molt especials. Tenir cura d'aquell grup de nens, que per cert fou un grup accidentat perquè alguns es van posar malalts, vaig estar a l'hospital amb un d'ells (va ser el primer, després he repetit força vegades). En tinc un record molt, molt gran, bo i present, i sempre el poso d'exemple per refermar la decisió sobre el meu futur: començar magisteri el setembre. Sí, a Blanquerna, ho sé... però era la manera més fàcil i menys econòmica. De Blanquerna, però, en parlaré a l'entrada del 1992, d'aquí un any, tot i que podem recuperar una entrada dedicada a aquell primer curs.

Aquell any soc declarat oficialment objector de consciència, en un any en què a la Diada de l'11 de setembre vaig començar a practicar les corredisses. Es començava a perfilar molt el meu tarannà indepe. També és l'any del mític concert de Rock català al Palau Sant Jordi amb Sau, Els Pets, Sopa de Cabra i Sangtraït. Brutal. I també recordo el concert de l'Sting. Alternava doncs, concerts amb grups catalans amb altres més internacionals.

Un any, doncs, amb força novetats que tindrien molta importància pel què seria el meu esdevenir posterior. De mica en mica, m'anava construint com a persona. Ja era hora...