Aquest any, per motius obvis, no hi havia cavalcada. Cada poble i ciutat se les ha hagut d'empescar amb més gràcia com fer arribar aquesta màgia als nens i nenes. En el cas de la capital del país, com que de diners no els falten, han pogut muntar una mena de campament reial (que no he vist en directe) on es podia veure una mostra de les diferents comparses que acompanyen els reis cada any. TV3 ho va voler retransmetre en "plan" espectacle, i la veritat ´s que va quedar força bé. Podies veure els diferents números musicals que fan els artistes que hi ha a la cavalcada, i per primera vegada a la història, podies sentir i escoltar la lletra i música de les cançons que sonen i entendre-les! Només per això ja valia la pena! La cançó de la "il·lusió" o la mítica del carbó, es van sentir i seguir perfectament, cosa que quan ets a la cavalcada, ni que se't pari davant la carrossa, s'entén massa el què es diu. Crec que l'esforç va estar reeixit. A la xarxa dels insults (Twitter) no paraven d'arribar tuits dient que què dimonis era tot allò, tanta música, que on eren els reis... Clar, els de Barcelona ja estem acostumats a aquesta cavalcada més teatral, per nosaltres era veure el què ja coneixíem. Per la gent de fora, els sobtava molt.
El què no va estar tan bé, va ser la parella de presentadors i alguns dels seus comentaris. En Llucià Ferrer encara se'n va sortir, tot i algunes ficades de pota. Però la noia que co-presentava... mare de déu senyor... Una "yotuber-tiktokera" i no sé quines merdes més. Primer factor que diu que anem fatal: molts nens i nenes la coneixen. genial. Segon factor: una pija tremenda, amb unes frases tan poc encertades que denotaven un coeficient intel·lectual semblant al d'una granota. "A mi m'agrada el rei Gaspar perquè és el més tecnològic". Què dimonis volia dir amb això. Després ho vam saber quan apareix el Gaspar fent un xou estil "Minority report". Si aquesta noia ha de ser un model pels nostres infants, estem condemnats a la ignorància més absoluta.
El més preocupant, bastant lligat a això, és que en un moment donat, pregunten a una colla de nens que tenen allà connectats en videotrucada si han demanat una bicicleta (poquets), un patinet (uns quants més)... Com que tenien micros silenciats, per dir que sí, tapaven la càmera. I llavors la noia diu que ja veuràs, ja... "Quants heu demanat aparells relacionats ambla tecnologia?" Van quedar gairebé totes les càmeres tapades. Si n'hi havia 40, més de 30 es van tapar. I ella ben contenta, els nens també, els pares, mentre que el nostre futur es va esmicolant. cal dir que el nen més gran deuria tenir 10 anys, 11 com a molt. Per tant, els nens segueixen demanant pantalles, cada vegada més aviat, i molts ho acaben tenint. Vull pensar que molts dels reis d'aquests nens i nenes, encara que ho demanin, no ho porten. No és tan difícil, jo ho he practicat i no passa res. I sé que al final hi cauré, però segurament serà a l'ESO, no a Preescolar. Es confirma que quanta més informació hi ha sobre els perills de la tecnologia en infants, més malament ho fan els pares i mares, empesos pel consumisme capitalista de la nostra societat i la nostra incapacitat com a persones adultes de posar seny i mostrar-se coherent i centrat. Quina llàstima... I no es pot dir que l'escola sigui una illa en aquest món, que vagi contracorrent, perquè hi ha molts mestres i professors que tampoc s'adonen del què estem provocant. ja no hi ha lluita, no hi ha rebel·lió contra el sistema. L'escola és cada vegada més la continuació de la ignorància.
La veritat és que entre polítics, virus i nosaltres mateixos, estem deixant un món de pena, que ni els reis mags podran arreglar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada