ENCANTO

Feia bona pinta i les crítiques eren molt bones. Estava cantat que tard o d'hora veuria una de les darreres creacions Disney, Encanto, en un nou intent de trencar estereotips occidentals i diversificar el col·lectiu de personatges Disney, centrant aquesta història en terres colombianes. Ja fa uns anys que està ficat de ple en el tema (Coco, Raya...) i encara que els seus detractors seguiran donant la tabarra amb el tema, ells ho seguiran intentant. i ben fet que fan.

Encanto ens explica la història d'una família que després d'una desgràcia, troben una espelma màgica que farà que els descendents tinguin certs poders màgics que utilitzen per ajudar el poble. La gran majoria, dones (la forta, l'esplèndida que domina les plantes, la que domina el temps, la que cura mals, la que ho sent tot...) De fet, d'homes de la família amb poders només hi ha un que canvia d'imatge i un altre que tenia visions estranyes i va desaparèixer. La història se centra en la noia de la família que no té cap poder. Sense voler demostrar la seva tristesa i decepció, la trama de la peli ve per aquest fet, i el més interessant de l'hora i mitja que dura, és sense cap mena de dubte, el rebuig que sent per part d'algunes parts de la família pel fet de no tenir cap poder. 

Tot és molt interesant, però per mi el defecte el té el toc Disney. Podria ser un drama familiar molt potent, però ja se sap, Disney vol donar-li la volta i convertir aquesta anti-heroïna en la salvadora de tots. I sí, clar que està bé, perquè en el fons, el missatge ha de ser que poder molt diferent que siguis, tens el teu poder, i has de lluitar pels teus somnis, etc i blablabla. Però és que les discussions entre ella i l'àvia són escenes d'aquelles que interpretades per personatges reals, les farien segurament dignes de premis d'interpretació.

Segur que no descobreixo cap secret si dic que a peli acaba bé, no és cap sorpresa, però arreglant el problema es perd la força de la història.

És possible que em passi com amb algunes de les darreres pelis Disney "amb missatge gros", e què he necessitat veure-les més d'un cop per anar copsant detalls importants. El millor exemple és "In and out" (Del revés) que cada cop que la veig m'agrada més que abans, i la primera vegada em vaig quedar igual. Amb Soul em passaria el mateix, només que encara no l'he tornat a veure. Amb Encanto, segurament passaria que un segon cop m'ajudaria a entendre el desenllaç, ja que el primer cop no l'he acabat de trobar ben lligat, sinó molt fals i de tararí ximpum, s'arregla tot i ja està. Així que per ara, bé i prou. O especifico millor: la primera hora i quart, és de 8-9, però el final baixa al 7.