EL BRÈTOL

Galifardeu, brètol. Tots dos adjectius són sinònims d'un tercer que ja deixa clar el to d'aquesta entrada: rufià. No sabia que la traducció de "rufián" era tan semblant. M'imaginava altres paraules més d'un altre estil. La veritat és que rufià sona fatal, i galifardeu sona simpàtic. Brètol potser seria el meu preferit dels tres. 

Però si el què busquem són adjectius per descriure el portaveu d'ERC al congrés ecspanyol, aniria al diccionari a buscar altres paraules més gruixudes. Les seves declaracions, relacionant al president Puigdemont amb Rússia, però sobretot el to emprat de xulo de merda han estat desafortunades com a mal menor, perquè en veritat són un clar exemple de filldeputisme elevat a la infinita potència.

Ja comença tornant a referir-se als de Junts com l'antiga Convergència. Quan fa això, ja deixa clar que no estan al seu bàndol, no són els seus companys de viatge. Quan estàs a Madrit defensant la causa independentista, i no has volgut llista conjunta, ha de ser lògic pensar que són un únic ens. Però no, quan els diu d'aquella manera, ja deixa clar que de junts en aquest camí, res de res. Clar que hi ha convergents a Junts! Com també hi ha ronya incrustada a ERC, com a tots els partits.

Després continua amb el joc de "señoritos que se creen James Bond". I ell, qui es pensa que és? Un merda, això és el què és. És clar que quan feia servir aquest to amb el PP o el PSOE ens feia gràcia, clar, perquè érem catalans contra espanyols. Però si ho utilitza contra catalans, això només té un nom, traïció i mala idea. Ja està, i no al donar-hi més voltes. Igual que amb el tardà, que era un orgull per nosaltres, i quan va atacar els CDR's que ESTAVEN LLUITANT PELS SEUS COMPANYS I AMICS DE PARTIT, va demostrar allò que es diu la doble cara dels polítics.

No sé tu, si ser polític vol dir aconseguir un càrrec i no tenir valors, ni coherència, ni criteri, ni honradesa... Si ser polític vol dir mentir, ser fals, hipòcrita i menyspreable... Doncs no sé, potser que aquest país (planeta) no necessita polítics, igual que un peix no necessita pulmons. 

El senyor Rufian deixa anar totes aquelles declaracions, alguns diuen que prèviament pactades, perquè ja té nassos que qui faci la pregunta sigui un periodista fatxa dels que més. Que tingui lloc en plena mobilització de milers de docents reclamant la dimissió del conseller d'educació que, oh sorpresa! és d'ERC. La veritat és que se'm refot. El silenci dels del seu partit també deixa clar que estan al seu costat, i això és molt greu. El desastre és tan gran que cada vegada se'm fa més difícil entendre com ERC pot tenir tan suport electoral, i les seves bases acceptar la deriva autonomista del seu partit.

Sempre que ERC ha estat al govern (als tripartits, per exemple), ho ha fet com el cul. Ara que a sobre tenen la presidència, ja es veu. Tornant a la conferència de presidents d'autonomia, al sopar del Mobile amb el Rei d'Ecspanya... Maregen la perdiu amb el diàleg... i la gent se'ls creu! Però quin diàleg? Si no n'hi haurà mai! Perquè Ecspanya no el vol, però ells segueixen mentint sobre aquest, mentre els lliristes, que ara són ells, van menjant merda. Doncs a mi, em fa fàstic.