VAGUES

Ha quedat un mes de març ben bonic. El dia 8, vaga feminista pel dia internacional de la dona. Els 15 i 16 de març, vagues contra Educació (per mil i un motius) a la concertada, mentre que a la pública, són aquests dos dies i tres més. El dia 23, vaga contra la sentència del 25% en castellà. I el divendres 25, vaga per l'emergència climàtica (a nivell d'estudiants). Totes justificades del tot, totes dignes de fer-se. Totes importants. Però clar, de debò cal tenir-ho tot concentrat en disset dies? És evident que si cal fer força i ser contundents, justament que siguin tan seguides és el què pot ser més efectiu, que no pas una al mes. Però per altra banda, i siguem realistes, poques persones es poden plantejar seriosament fer-les totes amb tot el què comporta. Sembla incoherent amb aquella crida a aturar-ho tot i per setmanes que caldrà fer quan sigui necessari per la independència. Però clar, justament per això, cal saber trobar el com i el quan. També és mala sort que, justament la vaga per la llengua caigui quan estem de convivències i la veritat, es fa gairebé impossible, logísticament, fer-la. La vaga feminista, per molt que el tema és de tots, també és cert que compten amb nosaltres per tal que les dones la pugin fer. La d'estudiants pel clima ja agafa els algunes més grans. I llavors queden les d'educació en general. Avui i demà.

Encara sort que al final, els sindicats també l'han convocat per la concertada, perquè si alguna cosa tenen d'útil els sindicats... bé... no sé... en tenen alguna? Perquè al meu parer, són part del sistema injust i classista de la nostra societat, que fan veure una altra cosa però a l'hora de la veritat, suquen com els polítics. I defensar l'escola concertada, com que no estan per això, la veritat. Ells mateixos són els que carreguen contra nostra i afavoreixen la divisió amb la pública. Per això jo no necessito que em convoqui cap sindicat concret. Quan hi ha una convocatòria, si m'hi adhereixo, ho faré independentment del què digui qualsevol sindicat.

Sobre la vaga d'avui, veurem si hi ha seguiment important o no. D'entrada sembla que sí. I no m'estranya, perquè realment, el departament d'Educació fa les coses, com les acostuma a fer quan mana ERC. Amb el cul. Per desgràcia, el tema del calendari ha eclipsat molt el debat, i la societat es pensa que ens queixem de les nostres vacances. Què pesats i curts de vista que són. Comencem a treballar el dia 1, i per tant, els nostres dies de descans no es retallen pas, com volen que ens queixem d'això? Justament, si s'avança el curs escolar, la preparació del setembre es veurà bestialment perjudicada, és un fet. Però bé, de tot això ja en vaig parlar en una altra entrada.

Després tenim el tema del castellà, és clar, i el del nou currículum. Després del desgast dels últims dos anys, ara ens tornen a canviar el currículum, l'avaluació. No hi ha manera que estiguem més de quatre-cinc anys estables. I així ens tenen entretinguts amb paperassa, perquè això és el què comporta sobretot, que haguem d'estar fent papers enlloc del què és realment important. I després ja tindríem altre temes (ràtios, inclusions, etc) que és el pa de cada dia en qüestió de reivindicacions al govern. Però clar, és que a sobre aquests d'ara tiren pel dret i fan i desfan sense consultar res més que els gurús de la innovació. Penós.

Hi ha alguns dels temes de queixa que ja són més específics, però n'hi ha un que em treu la son perquè o està mal explicat o realment tenim un problema i fa vergonya que ho justifiquin. Es veu que ara demanaran al professorat que tinguin el nivell C2 de català. Jo entenc que la queixa deu ser perquè la manera d'assolir aquest nivell està mal planificada i estructurada en el temps. No entendria que la queixa sigui perquè els mestres no hem de dominar la nostra llengua. Seria incoherent i poc responsable queixar-se per això. Per tant, o estan explicant malament (i el problema és la manera d'implementar-ho) o realment som el reflex d'una societat cada vegada més ignorant.

Així que res, a veure si les vagues serveixen d'alguna cosa... Ehem... de debò?