HAN TORNAT

Ara crec que ja es pot dir. Després de 3 partits seguits a un nivell gairebé excel·lent, i fent 4 gols a cada un d'ells, penso que ja podem començar a anunciar que han tornat. El Barça de futbol masculí ja dona senyal inequívocs que ha trobat de nou el bon joc, la pressió, precisió i màgia a la què ens havíem mal acostumats i que els darrers anys havia desaparegut. La mà d'en Xavi es fa notar en un equip que estava sense ànima, que perdia o empatava partits perquè senzillament no podien fer més. "És el què hi ha" era la frase més repetida quan acabava cada partit.

Xavi va arribar i de mica en mica ha anat posant a to els seus jugadors, fer-los entendre quin ha de ser el seu estil i fer-los adonar que el nivell el tenen, que només calia treballar creient en allò que feien. Segurament que perdem algun partit, o l'empatarem. Fins i tot segurament no guanyarem res aquest any. Però que comencem a il·lusionar-nos i que veiem la llum a final del túnel és un fet ben real. Aquest mes de febrer s'acaba amb 4 victòries i dos empats. Primer, es va guanyar a l'Atlètic de Madrid (4 gols però patint), i va ser clau per passar davant seu; va ser un punt d'inflexió, tot i que llavors va venir l'empat in extremis contra els pericos i l'empat contra el Nàpols a casa, Després les 3 victòries seguides, fent 4 gols a cada un i amb bon joc. Creuem els dits.

I comentem alguns noms propis, a part del d'en Xavi. Els 4 fitxatges de l'hivern, Dani Alves, Ferran, Adama i Aubumeyang. D'entrada, es podria considerar que es van fitxar jugadors que no apuntaven a fer res més que engrandir la banqueta, i res més allunyat d'això. Titulars indiscutibles, són els artífexs de que per fi tornem a fer gols. Quins encerts de fitxatges, realment han tingut un ull exquisit, ho han clavat! Al pobre Ferran només li falta encertar la rematada. Auba és un 9 dels d'abans, Adama és una màquina i Alves és esperit.

Dels que ja hi eren, cal parlar de Pedri, que després de la lesió i el descans, està sent un mag amb la pilota, el segon Iniesta de la història. Gavi és també impressionant veure'l jugar i com lluita, Piqué i la resta de veterans han trobat en Xavi l'espurna que els faltava per tornar a reivindicar-se com a integrants del millor equip del món que van arribar a ser; fins i tot el Luke de Jong està sent aclamat pel públic, passant de Luke de Tronc a Luke de Gol; i el cas Dembélé... fa molta ràbia. Un jugador explosiu, imprescindible si no es lesiona, que hagi protagonitzat aquest espectacle amb la seva renovació. M'ha recordat a Ilaix, que sense demostrar res, volia cobrar com un xeic. El francès ha fet més perquè porta més anys al club, però sincerament, les lesions no han permès que demostrés merèixer més sou. El tema xiulades, ja està, tu... Quan toqui jugar, cal animar i engrescar. I quan no ens hi juguem res, llavors ja podem tornar a expressar la decepció amb ell.

I mentre tot va tornant al seu lloc, anem a seguir gaudint amb el joc retrobat de l'equip, i a veure fins on podem arribar. Ara, l'Europa league ja no sembla tanta utopia.