91.553 + 1

El partit d'ahir té tantes coses a dir-ne, que no sé per on començar. Deixo clar que no ho faré per ordre d'importància, i així em trec pressió de sobre.

- RÈCORD MUNDIAL: mai tanta gent havia anat a veure en directe un partit de futbol femení. 91.553 persones. L'anterior rècord el tenia la final del mundial de l'any 1999 entre Estats Units i la Xina, amb 90.185 espectadors. Parlem de la final d'un mundial, no d'uns quarts de final d'un club. Dels USA, capdavanters en l'esport femení, no com l'estat al que estem lligats, que tenen un masclista de merda coma entrenador del Rayo femení. Increïble. Per tota la gent que està anys darrere aquest equip, que han jugat davant 100 persones en un cap d'entrenament no fa massa temps, ha de ser brutal.

- CLASSIFICACIÓ PER LES SEMIFINALS DE LA CHAMPIONS: Doncs ja ho tenim, una altra vegada a semifinals, i no cal negar-ho, que pinta bé, davant l'Arsenal o el Wolfsburg (que ja no és el què era). Així que com a mínim, podem somiar ja amb una nova final de Champions, encara que aquesta sí que serà més difícil. 

- CONTRA EL MADRID: Primer es van proclamar campiones contra el Madrid fa deu dies, i ara les eliminem de la Champions. Oooooh... Ara bé, això també cal dir-ho, com han millorat les blanques en dos anys, la veritat. Van lluitar fins el final, sense Aslani (clar que nosaltres no tenim ni Martens, Mariona, Oshoala, Bruna, Jana...)

- ALERTA: Ens poc dies, hem començat perdent o hem anat perdent tres partits (els dos de Champions i el de lliga contra l'altre Madrid). Es comença a notar que pesen les cames, però clar, amb tantes lesionades, poc es podia fer descansar... I mira que ja han entrat les Maria, Esther, Ona... però clar, hem jugat molt amb 13-14 jugadores habituals, i en partits de molta exigència. Caldrà dosificar molt bé, perquè el què queda no és pas fàcil.

- DESGRÀCIA: Partit de rècord mundial, el femení al Camp Nou, Champions, Madrid... i jo a casa. Tres mesos esperant aquest partit, amb les entrades a les dents, i el p*** covid em deixa sense poder viure-ho en directe. Sé que en el fons és banal i poc important comparat amb les desgràcies que ha portat la pandèmia, però ostres, s'ha de tenir mala sort...