CONTES INACABATS DE NÚMENOR I LA TERRA MITJANA

He de reconèixer que m'ha costat. M'encanta l'univers Tolkien, i es soc un fan des de que vaig veure la pel·lícula d'El senyor dels anells" dels anys 80 (la de dibuixos) al cinema Arkadin. Des de llavors, que tenia uns 8 anys, no hi ha hagut any que no tingui algun moment per sentir-me dins d'aquest món. els llibres (llegits més d'un cop), les pel·lícules, músiques, samarretes, marxandatge... no hi ha res que em faci oblidar aquesta joia de la literatura fantàstica.

Aquestes setmanes he llegit "Contes inacabats de Númenor i la Terra Mitjana", un seguit d'històries del mon de Tolkien recollides pel seu fil, que l'únic que fa és anar traient al mercat compendis i històries com aquestes per seguir engrandint la seva butxaca, perquè, al cap i a la fi, les històries són les que són, ja estan escrites. Ell ara n'ajunta unes així, després les ajunta aixà, i va fent. En aquest llibre, va deixant constància de quan escrivia aquestes històries, i sense posar-la tota sencera, va explicant com hi ha diverses versions de la mateix al llarg dels anys, per textos i cartes que el seu pare anava deixant per escrit.

La veritat és que aquest món és tan gran, que t'hi acabes perdent. Ser un expert, això sí, ha de ser meravellós i brutal. Saber qui és cada personatge que surt, de quina època és, el noms de les batalles, de tots els indrets... i és que Tolkien va crear una meravella. Però com deia, m'ha costat. El llenguatge és carregós, ha de ser així, ho sé, però a l'anar amunt i avall, i no tenir un eix que et centri en un lloc i temps concret, m'ha donat pocs motius per agafar el llibre amb més assiduïtat. Això no provocarà, ni molt menys, la renúncia a Tolkien. Només faltaria. És i seguirà sent el millor que he llegit mai.

De fet, m'ha fet agafar ganes de rellegir El silmaril·lió, ves per on. Llàstima que amb la cua de llibres que tinc, no hi trobaré lloc.