SENSACIÓ AGREDOLÇA

Setmana Santa és una època típica per fer unes curtes vacancetes, però al llarg dels anys, estadísticament les he aprofitat poc per anar a algun lloc en concret. Aquest 2024, feia una altra pinta. Remenant coses noves per fer però que no estiguessin massa lluny, vaig trobar un poble d'Osca, Alquézar, que té un recorregut per les vores del riu a través d'unes passarel·les clavades a la paret. Semblava prou interessant com per anar-hi, lluny però no tant, i quilòmetres pel cotxe i per les meves mans. La situació del poble, a una hora d'Ainsa, va despertar el cuquet de pujar fis a Pineta, on el MEC no hi ha estat mai, i així tornar "a casa".

Doncs com no podia ser d'altra manera, quan marxem per Setmana Santa, aigua. Aigua sense descans. Aquí a Catalunya en situació d'extrema sequera, i allà, els pantans ben plens. Quina enveja. I gràcies a la pluja d'aquests dies, més s'ompliran. Del què teníem previst, l'excursió per Alquézar va ser molt guai. Són u parell d'hores d'una ruta circular que realment et porta pels costats del riu, penjat per unes passarel·les de sentit únic, amb unes vistes i imatges espectaculars.

Però a partir d'aquí, comença a ploure i tot es torça. El mal temps, que allà a Bielsa és neu i temperatures molt baixes, desaconsellen anar-hi, de manera que el fet de renunciar de pujar a Pineta, quan estàvem només a 40 km, fa mal. Sí, fa mal perquè no és un lloc on puguis pujar cada cap de setmana. De fet, no hi vaig des de fa 20 anys! I ho trobo a faltar. Pocs llocs em tenen encantat com aquesta vall. Recordo la sensació de l'últim cop que hi vaig ser. Era com deia més amunt, com estar a casa. La màgia de la vall em té sota un encanteri que per molts anys que passin, és impossible d'esborrar.

Així que sensació agredolça. Dies de desconnexió? Sí. Escola oblidada per uns dies? Sí. Descobrir un lloc molt bonic? Sí. Però la pluja ens ha impedit realitzar res més, i m'ha tocat el voraviu. Però ho tinc clar. No sé quan serà, però tornaré.