- ENS HI POSEM EN SERIO. Doncs sí, quan queden tres mesos per la fita, cal començar a activar-se i agafar forma per poder afrontar-ho amb un mínim e garanties. Per això aquesta setmana santa porto tres dies seguits al gimnàs, cosa que he de mantenir al màxim, i el quart dia ha estat per fer l'última parella d'etapes que quedava per fer, des d'Olesa fins el Monestir. Com a mínim cal fer dos grups de 3 etapes (2-3-4 i 3-4-5), a l'espera si fem alguna repetició o busquem una ruta alternativa a la 5 per evitar les obres. El més important serà anar al gimnàs per agafar "fons".
- AI, AI, AI... Avui tocava pujar després de dues hores caminant des d'Olesa. Cal dir que les cames ho han notat. La pujada, que en el fons no és llarga en temps, és dura perquè cal grimpar força. Caldrà anar molt en compte amb l'estat en què he d'arribar per fer-ho sense trencar-me res. realment, avui he tingut la sensació de que el repte (per algú com jo) és majúscul. I només he fet una sola etapa abans de la pujada. Això em porta a un altre subtítol per avui: RESPECTE.
- ON SÓN ELS CATALANS? Mentre pujava, m'he creuat amb molta gent que baixava. Molta no, moltíssima. Crec que un 5% eren catalans. La gran majoria castellà (de l'estao ecspañolo o llatinoamericans) Caram... On eren els catalans i catalanes? Doncs a dalt, perquè allà sí n'he trobat, però no estan per romanços, pugen amb cremallera (amb l'aeri tampoc, ho he comprovat).
- ENCERT DE DIA. No hi havia pensat. Com se m'acut pujar a Montserrat... Divendres Sant? Quina gentada per tot arreu. I l'Aeri... ostres l'aeri... amb una cua interminable, tipus PortAventura, amb gent que segurament quan he arribat al Monestir, encara deurien estar abaix. I quan he baixat, no hi havia tanta gent, però encara estava ple de persones esperant per pujar!
Per la resta, l'etapa en sí, poca cosa a dir. Estic content perquè he fet les dues etapes en 3 hores i 20 minuts (10 minuts per sota del previst). Parada supercurta al mig de l'etapa 5, abans de La Puda, parada més llarga abans de començar a pujar, després de l'aeri, i la pujada, anava fent 20 minuts i parava 4. Això vol dir: 3h15m etapes 1 i2 juntes, 3h35m etapes 3 i 4 juntes, i aquestes 3h20m a les etapes 5 i 6. Un total doncs, de deu hores. Caldrà pensar-hi.
L'etapa 5 era la més complicada perquè perdia força temps buscant senyals esborrats (confirmat, es veu que hi han pintat a sobre) i les obres. Aquesta vegada he fet tot el camí sense consultar les indicacions ni una vegada! Realment, només cal seguir la carretera. Destacar la part de les obres que potser em tocaran els nassos i caldrà pensar alternatives, i que justament, el tros des de les obres fins l'aeri, pla i resseguint Llobregat, es fa etern. Avances molt en distància, però no s'acaba mai, són 35 minuts llarguíssims!
L'etapa 6, la primera part és força salvatge, pujant paret i grimpant força. Són trenta minuts així, després, uns 7-8 minuts per un camí ample fins la casa de l'aigua on comencen les p**** escales, gairebé mitja hora mé, fins que surt al camí de la Santa Cova, una pujada final criminal de deu minuts.
I ja està. Ara, com deia, a fer "fons" al gimnàs i buscar una data per fer tres etapes juntes. Som-hi!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada