SISENA SEGUIDA

Sisena semifinal de Champions seguida. Ningú, ni el totpoderós Lyon ho havia aconseguit mai. Clar que ja els hi canvio amb totes les copes guanyades que porten. La qüestió és que estem a dos partits d'una nova final, aquest cop a Bilbao. Tot i que com els dos anys anteriors, ja tinc l'entrada a la butxaca, he de reconèixer que aquest any no ho veig tan clar com els anteriors. El joc d'aquesta temporada no ha estat tan bestial com altres. Hem tingut grans partits, grans moments, però hi ha hagut força partits que ha costat desencallar, i alguns moments se les ha vist ofuscades. Això no ha impedit que ja siguin campiones de la supercopa, que la lliga estigui al sac, amb 12 punts d'avantatge sobre el Madrit, i esperant jugar la final de la copa de l reina. És a dir, que els tres títols estatals estan guanyats sense baixar de l'autocar, com és habitual.

Però la Champions... els dos partits de quarts contra el Brann han costat. Molta possessió, moltes ocasions... però justet. UN 1 a 2 a l'anada i un 3 a 1 a la tronada. Suficient, està clar. On s'ha de signar per aquests resultats contra el Chelsea a semis? Però les angleses no són les noruegues. Tenen més nivell, i tindran les seves oportunitats, el seu domini. La qüestió és que si no estem encertades i connectades els 90 minuts de cada partit, tinc dubtes. Diguem que la probabilitat està en un 65-35. És factible, evidentment, però caldrà esforçar-se molt. La defensa i la Cata extremadament atentes (ho estan fent molt bé, però ara tindran davant unes cracks); un mig del camp controlador i clarivident (que no perdin pilotes); i una davantera efectiva (seguim sense killer, la Salma va bé fins que s'enreda i la Graham, que està pletòrica, que no tingui aquells lapsus). Ja ho veurem com anirà...

A més, pel mig tenim tot l'embolic del canvi d'entrenador per la temprada que ve, i els dubtes de les renovacions pendents de l'Alèxia, la Mariona (que està fent la seva millor temporada), i el fet que s'ha de reforçar, sobre tot la posició de 9, tot donant joc a la Vicky, Dragoni i companyia. Però això serà pel curs que ve.

Per cert, si passem les semis, cap a Bilbao, on ens esperaran unes franceses. Prefereixo el PSG, crec que seran més fàcils de guanyar que el Lyon, amb qui tindrem el factor psicològic en contra des de dies abans. I contra això no hi haurà altre remei que algun dia guanyar-les.