40 ANYS I SEGUINT

Aquest diumenge va ser un moment  per recordar antigues vivències. Tornava a l'escola on vaig passar la meva infància i adolescència, des de 1r d'EGB fins a COU, i després uns anys més mentre seguia fent de monitor i/o responsable de Foc Nou. És aquest esplai escolar el motiu del meu retorn, ja que aquest 2024 se celebren els 40 anys.

Sí, un llunyà 1984, fent setè, el mentre de religió va tenir la idea de muntar un cap de setmana de convivències a una casa de colònies de nom L'Eucaria. Tres anys més tard, aquells nois i noies de les primeres convivències van ser els monitors i monitores de Foc Nou. Començant amb caps de setmana, després els grups, anant augmentant els cursos on s'oferia l'activitat, etc.

Deu anys després de la celebració dels trenta anys, tocava, és clar, la dels 40. Aquest cop, ens reuníem al pati de l'escola (quants partits de futbol...) per compartir un dinar plegats. Primer, una bona estona parlant amb els més vells (tenint en compte que els més vells eren nens dels meus anys), mirant fotos, llegint Vul-k'ns actuals... Ens van ensenyar el despatx que utilitzen actualment i... què voleu que us digui... si abans era precari, ara ho és el doble. Que desconcertant que es tingui tan poc en compte per part de les direccions de les escoles el voluntariat del jovent.

Uns macarrons van donar pas a una estona en rotllana cantant algunes de les cançons més mítiques, guitarra en mà. La primera, Canya Foc Nou, la dels deu anys. Sorprenentment, quan dúiem cinc o sis cançons, es va posar a ploure i després de la foto de grup, es va donar per acabada la trobada, tot convidant-nos a la festa dels 40 anys que faran al maig amb infants i famílies.

Unes hores compartint records. Que xulo és poder explicar els origens de Foc Nou, d'on sortien els noms de les coses, etc. No sé si podré anar a la festa, però quan facin els 45 o els 50, allà hi seré, perquè com comentava en alguns espais, aquí és on va començar tot.