Doncs bé, ja està vista. Sap greu, perquè el tema és prou important i la història de la Neus Català digna de conèixer... que la pel·lícula sap a poc. Està bé, però... aix. Sobre la trama, res a dir, tot i que els flaixbacs funcionen fins que apareix una tercera època, i tot i que no et perds, vas una mica amunt i avall. Es nota potser massa que no hi ha molts diners al darrere, perquè ens entenguem... El què distorsiona més però, és al meu parer, la música. Un so fosc i monòton que es va repetint contínuament. una cosa és que vulguis posar aquesta música per donar el rerefons dramàtic a la història, i una altra cosa és que encaixi bé. En aquest cas, molesta molt sentir-ho a cada escena, i és la demostració de com un aspecte de la producció d'una pel·lícula com és la banda sonora, te la pot destrossar. Sí, sí, destrossar. Em sap greu, però és el meu parer. Per variar, el so és complicat, i hi ha força escenes en què no s'entén el què diuen les actrius i els actors. Bona feina de la Nausicaa Bonnín, però les altres interpretacions acompanyen i prou, no la fan gran.
Si volgués fer conèixer la Neus Català als alumnes, els faria llegir el llibre, seguríssim. Veure la peli no ajuda. I mira que és interessant, veure com el feixisme va canviar la vida de tanta gent, i com els nazis, que a Catalunya queden lluny per la història que hi va haver, però que no va ser aliè a la vida de molts catalans i catalanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada